Romanço dels costums que hi ha durant l’any

Carrutxa acaba d’editar un llibre, amb motiu dels seus 30 anys de feina i supervivència, que recull un romanço de Josep Ferré (a) Queri, poeta popular reusenc de finals del segle XIX, sobre el calendari festiu de la ciutat.

Els romanços de fil i canya foren mitjans de comunicació de masses que es recitaven a les cantonades i s’exposaven, a la venda, penjats d’un cordill i agafats amb un tros de canya, a manera de pinça, perquè no se’ls emportés el vent. De romanços n’hi hagué de temàtica molt diversa. Sobre fets reals o meravelles inversemblants. O sobre episodis verídics adobats amb un xic de fantasia. Amb humor, sang i fetge, crítica social, fantasia, els romanços constituïren una forma de comunicació folklòrica, a cavall entre l’oralitat i la lletra impresa, d’una vitalitat extraordinària.

Explicació del carnaval de Reus i dels costums que hi ha durant l’any és un romanço que ens parla dels costums festius de la ciutat, en especial d’aquells que podien atreure, entre la curiositat i l’espectacularitat, l’interès del públic. Queri ens parla de pràctiques desaparegudes, com les captes infantils per Reis, o encara vigents, com les rifes de panellets per Tots Sants. I s’entreté en una acurada descripció dels grans carnavals urbans que donaren fama a la ciutat. Diu poc de Sant Pere, que aleshores és una festa per als de casa, i prescindeix de les festes de barri que no interessen als forasters. Poc amic de professons es deleix, però, amb els enterraments successius de les diferents parts del cos del Carnestoltes…

El text del romanço es publica amb un aparell crític d’anotacions que, més d’una vegada, supera amb escreix els versos de referència. Un divertiment que permet copsar com es poden explicar moltes coses en poques paraules si es troba un públic receptiu en un context de coneixement de la festa que nosaltres no tenim.

I és aquesta força comunicativa dels romanços la que inspira una reflexió de present en un moment en què les tecnologies de la informació permeten abocar continguts i apropar-los al gran públic. I, com en el passat, veracitat i fantasia poden ser difícils de diferenciar en un producte de comunicació digital. Internet és font d’informació, d’intercanvi de coneixements, de debat…, però també de generació de materials folklòrics: rumors o llegendes urbanes, cadenes solidàries o xarxes socials amb finalitats d’allò més sorprenents.

Dels romanços de fil i canya a Internet, la cultura popular és viva.

Josep Ferré (a) Queri
Explicació del carnaval de Reus i dels costums que hi ha durant l’any.
Introducció i notes a càrrec de Salvador Palomar.
Reus: Carrutxa, 2010