Aquests dies estem treballant en l’edició del llibre d’Ezequiel Gort sobre el seu pare, el periodista, agitador cultural i provocador Josep M. Gort i Sardà. L’inventor –o l’impulsor, junt amb altres – del programa reusenc aeroespacial Speteck és un personatge singular en la història recent de la ciutat que mereix ser conegut més enllà d’una percepció, potser tòpica, de persona molt de Reus, que feia i organitzava coses estrafolàries com a pur divertiment dels seus coetanis.

Carta enviada el desembre de 1937
Entre els papers personals que, aquests últims mesos, ha remenat l’Ezequiel hi ha dos sobres de cartes enviades, des del front, a l’hivern de 1937-38. Hi figuren una adreces gràfiques on s’explicita la ubicació del quiosc o la representació d’un seguit d’elements emblemàtics de la ciutat. Les cartes, com és evident, van arribar al seu destí.
La família tenia un quiosc on ara hi ha l’edifici de la Caixa, a la plaça de la Llibertat, i una botiga, «El Sol», al carrer Llovera, a tocar del Campanaret. Al dibuix s’observa la bacallaneria que hi havia al costat i la canalla jugant al carrer.
A la porta de l’establiment s’anuncia una Fira del Llibre 1938. A la dècada de 1930, a banda de la celebració del 23 d’abril, es van impulsar diverses iniciatives per a fomentar la lectura. La fira del llibre de 1937 se celebrà, arreu del país, al juny. El 1938 se celebrà a Barcelona, però no en tenim cap notícia de Reus.

Carta enviada el gener de 1938
Josep M. Gort va marxar a la guerra per Festa Major, el 28 de juny de 1937, i va lluitar a les files de la 44a Divisió de l’Exèrcit Popular, participant a la batalla pel pont de Seròs. La descripció que en fa a les seves memòries palesa el seu particular sentit de l’humor, tot recordant les festes de la seva ciutat:
«Sortírem de Torrebesses a on se’ls va donar l’ordre d’atacar el pont de Seròs. Allò fou un disbarat, perquè els capitostos duien els soldats desorientats i els feien passar per un descobert, que eren quasi blanc segur. Allí les bales xiulaven com si fóssim a la fira de Santa Marina i plovien uns obusos que semblava que ens trobéssim al mig de la tronada de Sant Pere.»
Però la guerra pot acabar esborrant qualsevol esperit de broma. En la desbandada posterior a la batalla de l’Ebre –on la seva divisió va perdre més d’un miler i mig d’homes la primera setmana de ser-hi, a les Camposines– va acabar a Reus. Va passar, entre alarmes de bombardeigs, les últimes setmanes abans de l’ocupació, a casa.
Els gegants i la mulassa, icones per identificar la ciutat per sobre de les trinxeres i de l’absurditat bèl·lica…
Retroenllaç: El reusenc torrat | La Teiera