Fent justícia a l’excel·lent colla de cantadores amb què ha comptat Ulldemolins, us anoto, com a complement de la meva entrada anterior, el text d’«El petit vailet» tal com la deien, de canalla, tot jugant:
El Joanet petit/ s’aixeca dematí,
agafa la llaurada/ i se’n va a llaurar.
La mestressa jove/ li porta l’esmorzar:
un tupí de sopes/ i un crostó de pa,
i una carabassa/ per a xurrellar.
Allà dalt, salero,/ una font hi ha,
el que vulgui beure,/ s’ha d’aginollar.
De ginolls a terra,/ i el porró a la mà.
Aaaah!
Observo que l’era ha esdevingut salero. N’hi ha que cantaven: «A llaurar, salero!»
La cantaven de petites, del temps de l’escola, com a dansa. La primera part es balla fent la redona, agafades de la mà. A la segona s’imiten els moviments que explica la cançó, acabant amb una exclamació…
El temps passa que no ho sembla. La vaig recollir fa vint anys.
