La diada de santa Bàrbara, el 4 de desembre, és celebrada pels oficis que empren explosius, com els miners. A la conca minera del Siurana, la festa havia estat prou important en poblacions com el Molar o Bellmunt. Desapareguda l’activitat minera a la comarca, en els últims anys la festa s’ha revitalitzat a Bellmunt com a record d’una feina que havia caracteritzat la població.
Arxiu Carrutxa / Museu de les Mines de Bellmunt
Encara avui, a Bellmunt, la professó d’aquesta diada és encapçalada per un grup d’homes que disparen coets voladors. Efectivament, en la celebració de la patrona dels miners no hi podia mancar l’esclat de la pólvora, que constituïa un dels trets característics que identificaven la celebració. Els miners, acostumats a treballar amb explosius, empraven fins i tot artificis prou més potents que els habituals en altres pobles.
Des de la tarda de la vetlla del 4 de desembre, i durant la nit, sovintejaven els espetecs dels petards i coets. Trons que es podien preparar els mateixos miners i també coets voladors que es disparaven, sobretot, al davant de la professó:
«Com que, de baix a la mina aquí a dalt, tot tirant focs artificials, tiraven coets. A mi em feien com a por; me’n recordo que quan era petita, joveneta, anàvem allà dalt a les colònies i hi havia una casa que m’amagava dintre. I a última hora feien sortir la imatge de santa Bàrbara. Un home que n’hi deien lo Guillem, que sempre els comprava. No sé, això ho devia pagar tot la Mina, però ell era el que es cuidava de tira’ls.»
AMR / Fons Pirotècnia Espinós
Efectivament, entre la documentació recuperada de l’antiga fàbrica de la Pirotècnia Espinós, conservada a l’Arxiu de Reus, hi trobem cartes encarregant coets per a la festa de les societats mineres de Bellmunt i el Molar. Per exemple, la de l’empresa «Minas del Priorato», de 24 de novembre de 1924, en què demana:
«A más del ramillete de fuegos artificiales que les tenemos encargado para el próximo día 4 de diciembre, festividad de Santa Bárbara, preparen nos para el propio día, 14 docenas de cohetes de trueno voladores, para el acompañamiento de la procesión.»
Amb la recuperació actual de la festa de santa Bàrbara, el costum d’aviar coets s’ha revifat, tot i que, segons opinió majoritària al poble, només és una aproximació llunyana al que havia estat aquesta pràctica en el passat.
Professó de Santa Bàrbara (2003)
S’empraven també explosius més potents. Diversos testimonis ens han parlat de l’encesa de cartutxos de dinamita i d’una juguesca consistent a situar una olla de coure damunt un cartutx de dinamita. En esclatar, l’olla sortia volant enlaire. «Molts cops, l’anàvem a trobar al camp de futbol», situat damunt del terrer de la mina Eugènia, ens han explicat.
Es tractava d’una versió adulta –i, de ben segur, més perillosa– del clàssic joc infantil de posar un petard sota un pot de llauna i fer-lo saltar. Pirotècnia contundent.
