La festa de Sant Antoni compta amb una riquíssima tradició de literatura popular, amb cobles i cançons que es repeteixen d’any en any, i d’altres que s’improvisen en referència a persones o fets d’actualitat. És prou coneguda arreu del país –fins i tot en indrets on aquestes pràctiques han restat oblidades– la corranda que diu:
Sant Antoni i el dimoni,
jugaven al trenta-u.
El dimoni en va fer trenta,
sant Antoni, trenta-u.
En referència a l’episodi de la vida llegendària del sant en que el dimoni el repta a una partida de cartes.
Aquests textos poètics han tingut, molts cops, un caire reivindicatiu, de denúncia o de crítica. Com aquesta, força coneguda a la Terra Alta o al Matarranya, que recorda que:
Sant Antoni, sant Antoni
qui ens ho havia de dir.
Els pobres planten la vinya
i els rics es beuen lo vi.
Músics per Sant Antoni. Manacor (2007)
La pràctica del cant improvisat per la festa de Sant Antoni és ben viva a l’illa de Mallorca on, en moltes poblacions s’interpreten gloses al voltant dels foguerons. En dóna notícia Manel Carrera a El cant improvisat i Sant Antoni dins el seu portal de recomanable consulta festes.org. A la xarxa podeu trobar, a més, transcripcions de gloses interpretades en diferents poblacions, per exemple, aquestes de Sa Pobla. I hi ha nombroses publicacions i enregistraments que en recullen.
El dimoni està a l’infern,
a dins l’infern a les fosques;
i quan no té res a fer,
amb so pardal mata mosques.
Sant Antoni gloriós,
guardau-mos aquesta bota,
que si no en voleu cap gota,
naltros beurem per vós.
Com que de cançons i gloses n’hi ha a centenars i se’n fan de noves cada any, us podeu entretenir una bona estona cercant.ne i escoltant-les a la xarxa, amb imatges de major o menor qualitat. I també podeu venir a aprendre i practicar aquestes formes de cant popular a la mostra-taller que tindrà lloc el proper 28 de gener, a Reus.
Cantadors de Sa Pobla, a Barcelona (2009)
De la vigència i l’actualitat dels cants improvisats, de la validesa de la seva funció social, n’ha estat una bona mostra la celebració d’enguany on en molts carrers i places –i també a la xarxa– han sonat gloses en favor de la llengua catalana, contra la política del govern Bauzá, en una nit força reivindicativa a diverses poblacions.
Orgull de ser mallorquí
i de xerrar català,
cap govern no mos pendrà
una cosa que és d’aquí.


Retroenllaç: Qui canta, fot canya | La Teiera