Nom popular del carrer de Martí Napolità, al nucli antic de Reus, entre el carrer de Santa Anna i el raval del mateix nom. Ramon Amigó documenta repetidament la denominació al segle XIX: «Carrer del Canyis» (1803), «Martí Napolità o del Canis» (1856). També a la premsa, com a l’anunci de la subhasta d’una casa «y otra en la de Martí Napolitá, vulgo Cañís» (1897). El nom arriba fins ben entrat el segle XX; per exemple, en aquest anunci al Diario de Reus, de 1917:
El nom deriva de l’element constructiu fet de canyes entrelligades que servia per a sostenir teulades, per fer envans, posar-hi fruita a assecar…, però la fonètica feia de les seves i hom l’interpretava a vegades com un carrer dedicat a la vila aragonesa d’Alcanyís:
«Ayer, por ser el día de Santa Ana, la calle de Alcañiz verificó con grandes regocijos la fiesta del barrio, empezándose ya las diversiones a las 3 de la madrugada en cuya hora se corrió una ternera por las calles, notándose mucha animación y gran bullicio, por la tarde hubo diversos juegos de cucaña y una corrida de caballos, y por la noche debía dispararse una colección de fuegos.» (Diario de Reus, 27 de juliol de 1871)
La cursa de cavalls –que ningú no s’espanti– es va fer a l’ermita del Roser, no pel carrer. A l’extrem del carrer hi ha una placeta, oficialment anomenada de Martí Napolità –nom documentat el 1904–, que mai ningú anomena així. És un altre vestigi de l’urbanisme medieval on, enguany, el Ball de Dames i Vells va intentar –infructuosament, per raó dels cotxes aparcats– fer una de les seves representacions.
Al carrer del Canyís hi ha actualment el Casal Despertaferro.
La foto és de la colla de Bou de Reus, al davant del Casal Despertaferro, en una de les seves sortides durant la Festa Major 2012