Festa, fotografies i feina

Algunes persones em comenten que és difícil veure’m per Festa Major sense una màquina de fotografiar penjant al coll. És prou veritat i també es pot aplicar a altres esdeveniments. Més que voluntat de fotògraf, en el sentit d’artista o de fotoperiodista, fa anys que considero la imatge una eina molt potent en el treball de documentació etnogràfica i també per a la divulgació dels continguts de la festa. Encara que sembli tòpic, és ben cert que una fotografia t’estalvia més d’un paràgraf de text o una necessària explicació detallada en una xerrada. O comunica allò que no sempre es fàcil de descriure amb paraules.

Hom pot pensar que tinc, o tenim, la Festa Major ben fotografiada. És veritat, però sempre hi ha canvis o detalls que justifiquen el treure la màquina de casa: gegants que han canviat d’indumentària, danses que es renoven, tronades que sempre ofereixen la possibilitat d’una nova mirada, perspectives diferents des de la mateixa plaça, noves figures o detalls en la realització del castell de focs de proximitat… El cert és que mai s’acaba.

No és estrany, doncs, que després de cada celebració s’acumulin desenes o centenars de fotografies al fons personal o associatiu –i més ara que treballem en digital– que es poden només conservar, i fer còpia de seguretat,  però que cal seleccionar, inventariar i catalogar si es vol que serveixin com a veritables instruments de coneixement. I, no cal justificar-ho massa, això suposa feina d’aquella que no té gaire projecció pública però que permet elaborar materials, presentacions o exposicions, donar resposta a consultes o aclarir dubtes quan la pròpia memòria falla. Tenir un fons fotogràfic de desenes de milers d’imatges sense prou elements de catalogació esdevé fins i tot angoixant en el moment de fer cerques concretes.

A Carrutxa pertoca, de tant en tant, fer campanya interna de documentació. Ens ho hem proposat aquest estiu, prioritzant aquestes feines sobre altres activitats de divulgació.

Feta la reflexió teòrica, us proposo recordar la diada central de Festa Major, ahir a Reus, amb una selecció de dues dotzenes de fotografies triades amb criteris tant domèstics com etnogràfics, sense pretensió ni possibilitat de ser representatives del conjunt de la festa.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). He treballat a l'Ajuntament de Reus (Cultura/ Museu de Reus), ara jubilat. Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Festa, fotografies i feina

  1. Retroenllaç: Un reconeixement a la recerca | La Teiera

  2. Retroenllaç: Un reconeixement a la recerca | La Teiera

Deixa un comentari