Què crema a La Teiera
En aquest bloc hi trobareu, entre altres, entrades sobre festes, diables, bestiari, danses, castells, gegants, pirotècnia, cançons, jocs, arquitectura popular o gastronomia. També reflexions sobre el patrimoni cultural, ressenyes de publicacions o d'activitats; anotacions sobre la memòria històrica, les escoles racionalistes, l'associacionisme obrer, la Guerra Civil... Tot adobat amb reflexions pròpies sobre les idees o els fets d'actualitat. Com que és un bon batibull, podeu fer servir el recurs de cerca, o anar llegint, si teniu temps i ganes...BLOGS
- A la llum de la teiera…
- Anarcoefemèrides
- Associació de Joves de Bellmunt del Priorat
- Ben jugat! Jocs tradicionals
- Bienve Moya
- Ca l'Isidre
- Casal Despertaferro
- El bou de Reus
- El món de Reus
- El Tirabou
- etnologia.cat
- Històries del Priorat
- L'Aleix de ca la Toca
- La batalla quotidiana
- La Carxana
- La caseta del plater
- Lo Carranquer
- mossegalapoma
- Net de papers
- Prendre la paraula
- Puig d'en Cama
- Tens un racó dalt del món
- Tomba que gira
- Unitat contra el feixisme
- xarxadoc
- Xavier Güell
PÀGINES
PER FER RECERCA
Arxiu de la categoria: cultura popular
Identitat i festa
En una definició de diccionari, identitat és el «conjunt de característiques que fan que una persona o una comunitat sigui ella mateixa»; dit d’altra manera, la identitat és una construcció social que possibilita l’existència de col·lectius humans que comparteixen vincles … Continua llegint
El «moro de foc»
«Moro de foc (Reus): nom que portava un periòdic satíric, significava falla, aparell de focs artificials.» Diccionari Aguiló, 1915 Tot i que s’ha emprat en altres indrets, la denominació moro de foc sembla que va arrelar força a la festa … Continua llegint
La carretillada
No trobareu pas les paraules carretilla —l’artifici pirotècnic característic dels diables— ni carretillada als diccionaris normatius. Només el Diccionari Català-Valencià-Balear recull l’accepció carretilla com a «roda de focs artificials». Els arbocencs estan molt orgullosos de la seva carretillada centenària i … Continua llegint
Lo Prim serà fregit
[Participo en un un grup de treball de Carrutxa dedicat a l'estudi de la figura de Joan Prim i Prats des de l'àmbit de la cultura popular. El grup, coordinat per Ferran Sugranyes, es troba en fase de definició del … Continua llegint
Qui té canyes fa flaütes
[Amb la col·laboració de Bernat Menetrier] Flaüta és, junt amb flabiol, la denominació més comuna amb què es coneixia, a les nostres comarques, la flauta de pastor feta de canya. Si més no, és el nom amb què les persones … Continua llegint
Sant Jordi, la festa
Ahir vaig viure una diada de Sant Jordi prou intensa. A banda de les habituals col·laboracions amb la llibreria familar, de matinada i al vespre, el meu balanç de la festa és absolutament positiu. Al matí, prop de cinc-cents xiquets … Continua llegint
Sant Jordi mata lo Vibre
En l’actualitat, identifiquem la Víbria com la femella de l’espècie del drac o bé com a bèstia fabulosa femenina. Per aquesta raó, les figures que la representen solen fer evident el seu gènere en els pits –en el cas de … Continua llegint
Dels temps medievals fins ahir
En una sala plena de públic, on es feia notar la presència del Ball de Sant Miquel i els Diables d’Igualada, amb membres de colles de diables d’altres poblacions –l’Arboç, la Riera, Sant Quintí de Mediona, Vilafranca…– i moltes persones … Continua llegint
El bestiari fantàstic, de l’imaginari al carrer
La creença en éssers fabulosos és tan antiga com ho són les nostres comunitats i pot sustentar-se, d’una banda, en el desconeixement dels territoris no coneguts –del desert, com a paratge de bosc o muntanya no habitat, als països llunyans … Continua llegint
Publicat dins de cultura popular
Deixa un comentari
A trets per Pasqua
El costum de disparar trons, coets i armes de foc en el moment que les campanes anunciaven la resurrecció de Crist fou molt comú en el passat. Malgrat les repetides prohibicions, arribà fins a mitjan segle XX i encara, pel … Continua llegint
