Comentaris per La Teiera

Comentari de bienvemoyadomenechBienve a El «moro de foc»

bienvemoyadomenechBienve — Thu, 16 May 2013 11:13:47 +0000

Jo sempre he cregut, i a vegades he intentat teoritzar que quan en la llengua popular de, fins a mitjans del segle XX (per posar una data que podria justificar) es menciona alguna cosa com “de, o dels, moros”, ja sigui una cova, un castell -en aquest cas un artefacte pirotècnic-, una carassa volien dir: antiquíssim, primitiu, salvatge… o sigui: d’un temps abans que nosaltres. aquest “moro”, artefacte, que a voltes podria haver tingut forma antropomorfa, també podria entrar en aquest significat? Què us sembla?

Comentari de jordi a La carretillada

jordi — Tue, 14 May 2013 08:05:37 +0000

brillant com sempre Salvador!!!!

Comentari de spalomar a La carretillada

spalomar — Mon, 13 May 2013 17:29:37 +0000

Com que considero que hi ha qüestions que són d’interès general, contesto des del blog:
Evidentment, la carretillada, com a acte propi dels diables és anterior a 1896 —i probablement, al 1876— però aquesta és, ara per ara, la primera vegada que he trobat documentada la denominació a la premsa.
Sembla clar que el nom de carretillada va associat a l’exhibició de foc del Ball de Diables de l’Arboç. A banda dels exemples ja esmentats, al programa de la Festa Major de Vilafranca de 1926 hi llegim:
«29 d’agost. Al punt de les dotze del migdia [...] un repic general de campanas i una fortíssima tronada [...] acompanyada dels trons i surtdors del tan anomenat ball de diables de l’Arbós, anunciaran que la festa ha començat.
30 d’agost [..] En passar la processó per la Rambla de St Francesc en mig de les evolucions de tots els balls, els diables de l’Arbós. calaran una EXTRAORDINÀRIA CARRETILLADA.»
Per tant em sembla absolutament correcte parlar de La Carretillada com a acte propi del Ball de Diables de l’Arboç, encara que ara ha esdevingut una denominació genèrica que diverses colles fan servir per designar les seves actuacions a plaça i les enceses conjuntes.
No serà el primer cop que un nom particular o una marca esdevé d’ús general per designar un producte, hi ha força exemples.

Comentari de spalomar a Lo Prim serà fregit

spalomar — Tue, 07 May 2013 15:25:44 +0000

Els fets de 1843 han estat objecte d'articles en diferents blogs. Esoerant els bàrbars publica la cançó de la paella en una entrada de 2012: «Novíssims moviments, velles ressonàncies»

Comentari de spalomar a Lo Prim serà fregit

spalomar — Tue, 07 May 2013 14:37:00 +0000

L'amic Ezequiel Gort em porta una notícia que confirma que, efectivament, Prim va quedar ben tocat per aquell 1843. En una carta datada el 1845 –publicada a Rafael Olivar, Prim (1975)– explica a un bon amic seu, l'industrial Macià Vila, que espera poder tornar un dia a la seva ciutat sense ser objecte d'escarni: «Déu te oiga, Ramunet, cuando dices que no ha de tardar el día que me degen hir a ésta. Y si así sucediera, dime, Masiá de mi vida, ¿podría hacerlo sin temor que fesin ab mi els jeps? ¿de veras no me silbarían?» La referència als geps –la batalla de verdures i tronxos de col a la plaça del Mercadal, el dilluns de Carnestoltes– és ben gràfica i no hi ha dubte que Prim coneixia bé el costum, que podia haver vist en la seva joventut, com ho testimonien autors coetanis com Andreu i Antoni de Bofarull. A Joan Prim li sabia molt de greu la poca estimació que li manifestaven els reusencs: «¡Si supieras los malos ratos que eso me ha dado! Pocas cosas he sentido tanto en todas las vicisitudes que por mí han pasado por haber perdido el cariño de mis queridos compatriotas, porque yo soy de Reus, ya lo sabes. Para mi, Reus, París y Londres, carré de Monterols, la plasa de las Monjas y arreval de Santa Ana...». Prim oblida aquí la plaça de les Cols, però ens aporta un testimoni escrit de la vigència de la dita que vincula Reus amb les dues capitals europees a la primera meitat del segle XIX. Potser el més reculat. I de la seva forta vinculació emocional a la ciutat. Aquell dia, el militar frisa per saber quan el perdonaran i li demana a Macià Vila que li digui quan, «que tendré mucho gusto en saber que si no me quieren como un día... a lo menos que no me aborrecen».

Comentari de Lo Prim serà fregit | La Teiera a El misteri de les lletres C i R

Lo Prim serà fregit | La Teiera — Tue, 07 May 2013 07:35:08 +0000

[...] al Prim la conducta que havia seguit ab ells», explica Gras i Elias. I, efectivament, diversos episodis posteriors ho [...]

Comentari de Actuació de la Colla Jove Xiquets de Tarragona a la Plaça del poble que els va veure néixer | Brivalls de Cornudella a El fet casteller al Priorat

Thu, 25 Apr 2013 21:35:42 +0000

[...] com Cornudella amb un miler i escaig d’habitants. L’alcalde també va esmentar la pròxima publicació d’un llibre per part de l’Associació Cultural Carrutxa dedicat a les construccions humanes al Priorat i on, [...]

Comentari de Sant Jordi mata lo Vibre | La Teiera a Dels temps medievals fins ahir

Sant Jordi mata lo Vibre | La Teiera — Wed, 17 Apr 2013 16:46:09 +0000

[...] ← Dels temps medievals fins ahir [...]

Comentari de El molí del Vidrier. – Cornudella Blog a El molí del Vidrier

El molí del Vidrier. – Cornudella Blog — Mon, 15 Apr 2013 08:04:52 +0000

[...] [Fa pocs dies un bon amic em demanava si coneixia un molí del Vidrier, al terme de Siurana, on hi tenia un avantpassat cap a mitjan segle XVIII.]. Veieu: El molí del Vidrier | La Teiera. [...]

Comentari de AMB LA PRIMAVERA, ENGEGUEM ACTIVITATS… “MARGES” A MARGALEF-vermut literari- | Priorat en persona a El molí d’oli de Margalef de Montsant

Fri, 05 Apr 2013 10:10:22 +0000

[...] I començarem a Margalef, ens estrenem a la banda oest de Montsant, amb un vermut literari el diumenge, 21 d’abril a les 12 del migdia al Moli d’Oli. [...]