Què crema a La Teiera
En aquest bloc hi trobareu, entre altres, entrades sobre festes, diables, bestiari, danses, castells, gegants, pirotècnia, cançons, jocs, arquitectura popular o gastronomia. També reflexions sobre el patrimoni cultural, ressenyes de publicacions o d'activitats; anotacions sobre la memòria històrica, les escoles racionalistes, l'associacionisme obrer, la Guerra Civil... Tot adobat amb reflexions pròpies sobre les idees o els fets d'actualitat. Com que és un bon batibull, podeu fer servir el recurs de cerca, o anar llegint, si teniu temps i ganes...BLOGS
- A la llum de la teiera…
- Anarcoefemèrides
- Associació de Joves de Bellmunt del Priorat
- Ben jugat! Jocs tradicionals
- Bienve Moya
- Ca l'Isidre
- Casal Despertaferro
- El bou de Reus
- El món de Reus
- El Tirabou
- etnologia.cat
- Històries del Priorat
- L'Aleix de ca la Toca
- La batalla quotidiana
- La Carxana
- La caseta del plater
- Lo Carranquer
- mossegalapoma
- Net de papers
- Prendre la paraula
- Puig d'en Cama
- Tens un racó dalt del món
- Tomba que gira
- Unitat contra el feixisme
- xarxadoc
- Xavier Güell
PÀGINES
PER FER RECERCA
Arxiu d'etiquetes: festes
Identitat i festa
En una definició de diccionari, identitat és el «conjunt de característiques que fan que una persona o una comunitat sigui ella mateixa»; dit d’altra manera, la identitat és una construcció social que possibilita l’existència de col·lectius humans que comparteixen vincles … Continua llegint
El «moro de foc»
«Moro de foc (Reus): nom que portava un periòdic satíric, significava falla, aparell de focs artificials.» Diccionari Aguiló, 1915 Tot i que s’ha emprat en altres indrets, la denominació moro de foc sembla que va arrelar força a la festa … Continua llegint
A trets per Pasqua
El costum de disparar trons, coets i armes de foc en el moment que les campanes anunciaven la resurrecció de Crist fou molt comú en el passat. Malgrat les repetides prohibicions, arribà fins a mitjan segle XX i encara, pel … Continua llegint
Un costum que generà pànic el Dijous Sant de 1870
«Se nos ha dicho, con referencia á cartas particulares, que en la iglesia principal de Reus ocurrió en la mañana del jueves un serio disgusto en el acto de colocarse Su Divina Majestad en el monumento, por haber entrado en … Continua llegint
Dolces professons
«En el propio establecimiento se encontrará para la procesión un abundante depósito de hachas, blandones y cirios de toda clase de cera pura que no mancha. También habrá en abundancia tauletas, caramelos de diferentes clases y gustos, y una infinidad … Continua llegint
Més de cinc segles i mig de diables a Igualada
«Molt honrat sényer: Per honor de la festa de Corpore Christi en aquesta vila se fan alguns entremesos, entre los quals cinch fa l·entremès de Sent Miquel ab los diables, per lo qual havem mester un arrés blanch.» Els consellers … Continua llegint
La Creu dels Ollers
Aquests dies de Setmana Santa, el Museu d’Art i Història de Reus obrirà per a mostrar un objecte prou interessant. L’antiga Creu dels Ollers, encara present a les professons de la ciutat –se’n va fer una reproducció fa més de … Continua llegint
El carnaval del 1593
Fins al 1527, i durant segles, el senyor feudal de Reus havia estat el canonge cambrer de la seu de Tarragona,. En aquest moment, el Papa, per atendre un favor, partí la senyoria eclesiàstica i creà una baronia, amb la … Continua llegint
El misteri de les lletres C i R
Explica Francesc Gras (Lo general Prim. Recorts de sa vida política y militar, 1907), esmentat per Pere Anguera i altres autors, que el carnaval reusenc del 1855 va acabar amb incidents. El dimarts de Carnestoltes, una comparsa va circular pels … Continua llegint
La festa reusenca a Barcelona
La ciutat de Reus acaba de viure una experiència singular amb la recent participació de la pràctica totalitat de grups festius de la ciutat a la festa de Santa Eulàlia de Barcelona. A banda del que pugui haver representat en … Continua llegint
