Conte d’estiu

En un país, no recordo si proper o llunyà, si fa molt o molt més temps, hi havia una tribu que canviava sovint de déus. En triaven un, amb un elaborat cerimonial, i tot seguit començaven a exigir-li la solució de tots els seus problemes i la resposta a totes les seves inquietuds. I quan el déu no ho feia, es queixaven, l’insultaven i descarregaven en ell tota la seva impotència. Amb el pas del temps, cada cop menys gent s’interessà en el ritual per escollir nous déus. De fet, la majoria opinaven que sempre eren els mateixos amb noms diferents i potser algun detall en els atributs. Però els déus hi eren i la gent encara els blasmava més perquè encara representaven menys els sentiments i les aspiracions del poble. Fins que un dia es van adonar que no servien si les persones no es mobilitzaven també quotidianament per resoldre els seus problemes.
Els nostres polítics no són déus, ni molt menys. I, de ben segur, són cada cop menys representatius, amb un nivells d’abstenció electoral molt alts. Però també, en el descrèdit de la política hi ha una certa hipocresia ciutadana. No els hem votat, la majoria cobren prou bé i per tant ja podem acusar-los, titllar-los d’incompetents i anunciar que encara els votarem menys.
Però les associacions pleguen o esdeven subsidiàries del poder i, quan les persones s’organitzen per reivindicar alternatives o fer propostes, esdeven sospitoses. Plataformes i coordinadores són cosa dels de sempre, de la cultura del no. Manca implicació en els moviments socials, és més còmode quedar-se a casa i queixar-se. La crisi, doncs, no és només a la política.

Publicat, en una versió una mica resumida, a El Punt, 28/07/2007

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en les idees. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Conte d’estiu

  1. bon comentari, i rés a objectar, quan és té tota la raó és té i prou

    salut i república

  2. Jordi Martí Font ha dit:

    Hola, no sbia que feies bloc.Ara t’afegeixo al meu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s