Misericòrdia

diables07.jpg

S’ha acabat una de les edicions de la festa de Misericòrdia més reexides dels darrers anys. La participació de la ciutadania hi ha sigut notable, i no només en la baixada al santuari, la diada del 25 de setembre –als actes religiosos, amb el seguici de bestiari i les danses, amb els castells o els diables–, sinó també en l’ambient de festa que s’ha viscut en els dies anteriors. Sembla que la segona festa major reusenca consolida un model de celebració diferent al de Sant Pere, amb rituals propis. La corporació municipal, per exemple, hi té un paper molt menys evident i, alhora, els grups del seguici tenen força més llibertat de moviments en les seves cercaviles pel nucli antic.
La festa comença a ser més plural, encara que l’espai de referència sigui el santuari i el referent religiós sigui molt més explícit –només cal llegir els titulars de premsa i veure la bandera mariana onejant al campanar– que pel juny.

masclet1.jpg
Entre els nous rituals de festa, com a paradigma, la cercavila del masclet. Centenars de braços aixecats, cossos frec a frec i rostre mirant el cel com dient: “misericòrdia, deu-nos masclet, si ens convé!”, i el nèctar que mulla a tort i a dret i només omple els gots dels més afortunats. Al seu voltant, petons corredisses i gresca. El recorregut del masclet és punt de trobada i ritu de pas, més enllà de formalitats legals. Un seguici de músics, un bou que esbufega més que aigua i, enguany, uns gegants negres que ja són majors d’edat.

El seguici infantil gaudeix de l’acceptació popular i la seva exhibició al mig del Mercadal ja mostra que pot acabar fent-se tan llarga com la dels adults: n’hi ha que volen més protagonisme en la festa i sortir –com fan els diables petits– amb els grans.
El tòpic afirma que el seguici infantil és el futur de la festa. A la pràctica, les fórmules de creixement i de renovació generacional de cada manifestació festiva són diferents. El cert és que mentre les colles de bestiari van més o menys bé de gent, algunes danses tenen força dificultat per sortir al carrer. N’hi ha que no ho van poder fer la vetlla de Misericòrdia.

basilisc1.jpg
Les noves bèsties festives –com el basilisc– han centrat l’atenció de la premsa, però el ball de l’àliga a l’interior del santuari i les emocions identitàries que desperta mostren com es construeixen tradicions centenàries en poc més de deu anys…

Antoni Veciana, en un article a El Punt que, com acostuma, reprodueix al seu bloc, apunta un seguit de reflexions sobre el seguici festiu que comparteixo en bona part. Repensar el seguici, el seu creixement i el seu encaix en les festes majors és un dels reptes per als propers mesos. Doncs, apa, que només en falten nou per a Sant Pere. I com diuen les xiques del ball de Gitanes, que enguany fan 25 anys:

Visca el Ball de Gitanes,
Sant Pere, nostre patró,
la Verge de Misericòrdia…
i el masclet, que és força bo !!!

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Misericòrdia

  1. aniol ha dit:

    Jo aquest any no hi vaig assistir, però m’ha comentat diversa gent que la Ruta del Masclet no va ser pas “petons corredisses i gresca”. I en algun dels casos (m’ho ha confessat una persona en concret) fins i tot es van haver de fer actes d’heroïcitat perquè menors d’edat no es veiessin ofegats per la riuada de gent.
    Parlo des de la ingorància absoluta perquè no hi era present, però vaja, que molta gràcia no fa ni tampoc t’omple de ganes d’assistir-hi més.

    Sobre les ceraviles, potser sí que s’hauria de promocionar una mica la participació activa dins el seguici.

  2. spalomar ha dit:

    No vaig seguir tota la ruta del masclet però, efectivament, hi havia molta gent. De totes maneres, la quantitat de personal no era més gran que la que s’acumula moltes altres festes de carrer. Convé, això sí, que la gent sàpiga fins on es posa…

    En tot cas, la massificació pot acabar matant d’èxit qualsevol acte. Potser els organitzadors faran bé de pensar formules per ampliar la distribució del masclet entre el públic…

  3. és controla servir alcohol als menors o és campi qui pugui, poden tenir problemes els organitzadors.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s