Nicolaus i llucietes

[Actualitzada i ampliada el 29/11/2010]

Tot i que sant Nicolau no ha comptat en l’àmbit català amb la mateixa popularitat que té en altres països europeus com a personatge encarregat d’obsequiar els més petits durant el període nadalenc, encara trobem algunes mostres de la celebració de la seva festa com a festa del cicle hivernal, d’inversió –pel protagonisme dels més petits–  com també ho és la festa del Bisbetó.

A la xarxa hi trobareu prou informació sobre el personatge de sant Nicolau i la seva evolució posterior en la tradició nadalenca contemporània. Jo només hi afegiria que, a banda dels referents cristians, com el bisbe Nicolau, hi ha en la tradició europea diversos éssers mítics, vinculats a l’entorn natural, que cal tenir també en compte en la configuració d’aquests personatges nadalencs sincrètics que tenim en l’actualitat. Com que aquest no és espai per a grans estudis d’etnografia comparada, em limito a fer algunes aportacions des d’una perspectiva més local.


La capta de Sant Nicolau, avui a Cabassers

Aquest era un dia de festa dels escolars que encara s’ha conservat en alguns indrets. Per exemple, a Cabassers (Priorat), on l’anomenem Micolau. Aquest dia a la tarda –en l’actualitat, el dia feiner anterior–, els xiquets i xiquetes del poble deixen l’escola i surten pels carrers per captar, de casa en casa, queviures i llepolies amb què després fan un berenar.  La cançó de capta de Sant Nicolau comença:

Feu-nos bé, senyora,
feu-nos bé, si us plau,
que venim de Roma,
de portar corona
de sant Micolau,
de sant Micolau.

Si no mos en dau,
de fesols i cansalada,
si no mos en dau,
per l’escala avall caigau.

Alguns xiquets porten a la mà espases de fusta, record d’altres temps, quan la canalla tenia dret a bastonejar aquest dia qualsevol gall o gallina que no hagués estat tancat al corral en aquest dia. Ara, els sabres de fusta han esdevingut també espases de plàstic o galàctiques… D’aquesta antiga pràctica en queda el record en el text de la cançó:

Amagueu gallines,
dones del carrer,
amagueu gallines,
que la tropa ve.


Els participants a la capta de 2007  (fotos: Montse Solà)

Altres poblacions d’aquestes comarques havien celebrat la capta. A Constantí va desaparèixer a mitjan segle XX i a la Riba l’havien recuperat fa uns anys. També ho han celebrat a Àger, a la Noguera, a Gavà o a Cornellà, al Baix Llobregat, o a Vilobí del Penedès, per posar alguns exemples. Aquesta és la cançó de Constantí que vaig aplegar ja fa anys d’una persona que l’havia emprat de nen:

Sant Nicolau,
bisbe de Bau, bisbe de Roma,
cansat i fatigat,
si no em doneu (a)vellanes,
un cop de sabre al cap.
Sant Nicolau freixures,
no hi torneu més
a tocar matines
per quatre diners.
Tururut Sant Pere,
tururut Sant Pau,
baixeu la botella,
que beurem si us plau.

Un costum semblant existeix per Santa Llúcia, amb comitives de noies que surten pel carrer, cantant i recollint allò que el veïnat els hi dóna. Cal recordar que la santa és molt popular en diversos països europeus com a portadora de regals per a la canalla. En l’actualitat els captiris de les llucietes es mantenen en algunes poblacions de l’Anoia, com els Hostalets de Pierola, Igualada o Piera, del Baix Llobregat, com Castellví de Rosanes, o del Penedès, com Olèrdola o Vilobí. Quasi sempre són festes portades des de les escoles.

Aquestes, però, no eren les úniques captes infantils del període. En trobem per Nadal, amb la petició de guilandos o estrenes als padrins o al veïnat, per Innocents i a la vetlla de la diada de Reis, també amb el seu costumari de cerimònies d’inversió, cançons o indumentària. També haurem de parlar dels personatges encarregats de repartir obsequis com el tió o els Reis d’Orient a casa nostra.

Tot plegat ens porta a considerar el protagonisme dels més petits en la festa, certament, molt significatiu i actiu en el passat. I a valorar la importància que té en aquestes diades l’oferiment de regals. Components, sens dubte, presents en les celebracions nadalenques des de fa segles, però que en l’actualitat sustenten el model de festa més comercial i per alguns, menys tradicional. Efectivament, una part d’aquest nadal aparador, espectacle per al consum, té en el públic infantil un dels seus suports fonamentals. La pressió publicitària sobre els més petits, l’estètica de la il·lusió adotzenada, la fantasia de producció industrial per a la canalla… són components ara indestriables de la festa. Com que del Nadal en podem parlar encara força, deixo el tema obert.

Podeu trobar més informació sobre la festa de Sant Nicolau al portal festes.org o al meu article La capta de Sant Nicolau a Cabassers.
Sobre la festa de Santa Llúcia, hi ha una exposició digital al web de Carrutxa.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Nicolaus i llucietes

  1. Moltes gràcies per la referència i sobre tot per la teva aportació. Avui faig una petita referència a les captes i ara mateix i afegiré un enllaç cap a La Teiera. Salutacions i bon… Sant Nicolau.

  2. Retroenllaç: El Bisbetó | La Teiera

  3. Retroenllaç: Caramelles de Mitja Quaresma | La Teiera

  4. Retroenllaç: La santa dels quatre ulls | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s