Els savis reusencs experimentant la teoria de la relativitat, als anys seixanta.
Fotografia cedida pel fill d’un dels que hi surten.
Avui, que és diada assenyalada, convé recordar que els reusencs, en plena cursa per omplir l’espai de ferralla tecnològica, ja enviàvem els nostres coets a la lluna fa cinquanta anys. El 28 de desembre de 1957, si no vaig errat, s’enlairava el primer Speteck, artifici volador creat per una colla d’enllustrats savis reusencs, que tingué un considerable impacte mediàtic i despertà admiració aquí i més enllà de les nostres fronteres (per exemple, a Salamanca) i que potser acabà donant nom a un conegut embotit. L’event va durar bastants anys, per a enveja de russos i americans. Tot i que les males llengües diuen que no passà de la pista del CN Reus Ploms, altres afirmen que sovint saltà la via del tren i que fins i tot, un any, les seves restes van fer cap a la Sedera.
Per cert, la innocentada que publiquen avui els diaris sobre els prop de vint mil visitants que ha rebut la cosa Gaudí des que ha obert és molt bona.
Efectivament, avui fa cinquanta anys. Es podrien afegir moltes coses, com per exemple que alguna cosa sí que volava. Es va donar el cas que uns periodistes forasters que venien per cobrir la notícia, van arribar tard i des de la carretera de Tarragona el van veure despegar, o s’ho van creure, en veure volar un coet bastant gros i van ajudar a fer córrer la notícia com a certa.
Aquí, com que no podíem ser menys que els russos, també un any es va enviar una gosseta a l’espai (era de pelutx) però a diferència dels russos, va ser recuperada (més o menys sencera) després de baixar amb paracaigudes.
Certament és una llàstima que es perdés aquesta tradició de llançar l’Speteck. Recordo que de petit, mentre es va fer, cada 28 de desembre anava fins als Ploms on s’aplegava una bona munió de reusencs i reusenques per gaudir d’aquest gran esdeveniment.
un servidor també baixava als Ploms a veure volar l’Speteck dels trons, i com volava el condenant
Aquesta gent eren la reòstia amb bicicleta. Tot això s’ha perdut.
Retroenllaç: Innocentades de novembre « A la llum de la teiera…
Retroenllaç: El reusenc torrat | La Teiera