Els anarquistes i els reis d’Orient

Col. A Zaragoza

Com molts altres –com per exemple, els polítics de partits de tradició republicana que escriuen, aquests dies, les seves cartes públiques– penso que la única monarquia acceptable en aquests temps és la dels Reis d’Orient, altrament anomenats reixos a casa nostra –hi ha qui transcriu reissos– i mai com ara, reis mags. S’ha perdut, en aquest temps de globalització, l’encant de l’Orient mític, terra de meravelles d’on procedien aquests fantàstics personatges amb capacitat de portar els seus regals a tothom en una nit.

Més enllà del consumisme salvatge, més enllà de la pressió publicitària i les ficcions de necessitat que genera, resta espai encara per una celebració que té en la il·lusió dels més petits i en el desig d’expressar sentiments d’afecte dels més grans, tot el seu sentit. Hi ha també uns Reis republicans i laics, moderats en la despesa i generosos en les emocions.

Si en l’actualitat, la festa ha arrelat en amplis sectors de la població de tradició cultural no cristiana, també en el passat, la voluntat de portar l’alegria als més petits es feia palesa entre grups ben allunyats del pensament catòlic. Fa uns dies, em feien arribar un full de la Solidaritat Internacional Antifeixista que corria a finals de 1936, demanant ajut per a fer obsequis als nens refugiats, el 6 de gener. Solidaritat Internacional Antifeixista era una organització de solidaritat amb la causa republicana, impulsada pels anarquistes, com ho era el Socors Roig Internacional, que ho era pels comunistes.

Reus era aleshores una ciutat plena de refugiats arribats d’altres indrets de l’estat, ocupats pels franquistes.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular, memòria i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Els anarquistes i els reis d’Orient

  1. Marc ha dit:

    Que alguns (molts) celebrin certes festes de conotacions cristianes (ja portem més de dos mil anys que ens toquen allò que no sona, com la resta de religions) és una demostració més que sense religió també es viu (i molt millor). La que encara té un regust excessivament religiós (en aquest cas catòlic) i d’un alt grau de “macabrisme” és la setmana santa. No he entès mai quin gust li troben en exhibir a un tio torturat. Caldria doncs, començar a quiexar-nos que espectacles d’aquest tipus deixen d’ocupar el carrer. No demanem que es deixin de fer “corridas de Toros”?

  2. Certament el Nadal i tot plegat, s’ha convertit en una orgia de consumisme, hipocresia i vulgaritat. Bon any Salvador.

  3. Josep Maria ha dit:

    No em quedo amb res però si hagués de triar quelcom d’aquestes festes estarien bé uns “reixos” com els que descrius 😉 Salut!

  4. AGUSTIN ha dit:

    i el maltracte animal què? Ningú parla? No seria millor ficar altres personatges com la bruixa Befana?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s