Les danses del carnaval

danses1908a.jpg

Les danses de 1908

Abans que s’acabi la festa us deixo un altre apunt històric. Aquest, sobre les danses, un acte espectacular dels antics carnavals reusencs. Es podrien descriure com una dansada de lluïment al mig de la plaça del Mercadal. Un ball de saló, però a l’aire lliure. Un espectacle que convocava centenars de persones.

Ballar al Mercadal era tan antic com el mateix carnaval. De fet, fins al tombant del 1800 no comencen a sovintejar els balls en llocs tancats. Fins aleshores, el ball a la plaça, iniciat de forma ritual per les autoritats i amb la cobla de ministrers tocant des del balcó de la Casa de la Vila, era un component fonamental de la festa.

Les danses del segle XIX són l’actualització del costum. No hi havia un repertori específic i la música, a la plaça, interpretava el repertori de moda. Hi participaven comparses de les societats culturals i recreatives de la ciutat, amb nombroses parelles de balladors. Les carrosses es situaven al voltant i tota la plaça era guarnida. Les disfresses, especials per a la diada, comportaven molta feina a aquells que les havien de fer i molts diners a aquells que les encarregaven a mida.

Si parlem del component de lluïment de la festa, les danses foren, sens dubte, l’acte més emblemàtic dels grans carnavals del tombant del 1900. De rues i desfilades, n’hi havia –de més grans o més petites– cada any, però la convocatòria de les danses assenyalava el caire extraordinari de la festa.

danses1908b.jpg

Les danses de 1908

Es ballaven el matí del dimarts de Carnaval. Josep Ferré, Queri (Reus, 1835-1906), poeta de fil i canya, de qui s’explica que improvisava els seus versos dalt d’una escala –que els de la impremta La Fleca tenien bona cura d’anotar i editar–, en parla en un romanço. La descripció, en síntesi, és vàlida per a molts carnavals des de mitjan segle XIX fins al 1919, el darrer cop que es van fer:

“El dimarts, Jesús, quin dia!
quina festa! valga’m Déu!
Allò, si no aquell que ho veu,
altrament, ningú ho creuria.
Salves de morters en gran,
per a les danses reunir;
cavalls guarnits per aquí,
els uns vénen i altres van.
De gent, ja no en vulgueu més,
tothom amb alegres veus,
vaja, que aquell dia, Reus
està ple de forasters.
De segur ja es reuneixen,
els dansers i les danseres,
Jesús, que són salameres…!
i amb els trajos, com llueixen!
Allò és el gran carnaval,
tot junt amb les demés coses;
amb músiques delicioses
donen un tomb d’Arravals.
Després tots cap a la plaça,
que en diuen del Mercadal;
allò sí que és celestial!
Ja us dic que la ballen grassa.
Allà que ja són las dos,
ja toquen a retirar,
i tothom se’n va a dinar,
ple d’alegria i gojós.”

parella1916.jpg

Fotografia d’estudi d’una parella de les danses de 1916

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s