Petjades de la guerra a Montsant

lallena.jpg

Fotografia: Ferran Sugranyes

Em va agafar una certa esgarrifança en mig de la tranquil·litat d’aquell matí de diumenge. El Ferran i jo seguíem una de les moltes carenes que, des de serra la Llena, davalla cap al riu de Montsant, per sobre del congost de Fraguerau. El dia era boirós i no massa fred, la llum poc adequada per fer bones fotografies de paisatge.
Fa temps que treballem en l’estudi del patrimoni cultural de Montsant. Això comporta inventariar els testimonis de la presència i l’activitat humana a la muntanya: antics aprofitaments agrícoles, dormidors de bestiar, balmes murades, anjubs, camins mig perduts amb estructures arquitectòniques que evidencien que eren lloc de pas de persones i animals de càrrega…
Una presència humana que reflecteix les creences o els conflictes. Prop de Colldemònecs, on es creu que hi hagué un dels eremitoris més antics de la muntanya, els rastres de la Guerra Civil es fan evidents en les restes de parapets i posicions de tiradors que encara es poden localitzar aquí i allà. Fa uns anys, entrevistant un pagès d’Ulldemolins que recollia les olives d’unes feixes inversemblants, amb uns marges bastits sobre el cingle, testimonis del valor de la terra en el passat, m’explicava que el recer –un mur arrodonit de pedra seca– on a diari feia una mica de foc per escalfar el dinar havia estat un niu de metralladora durant la guerra. N’hi ha força per arreu.
Els primers dies de gener de 1939  –aviat farà setanta anys–, els combats entre la Llena i Montsant foren molt durs. Els comunicats militars parlen de centenars de morts i els records dels civils, amagats en balmes i masets després del bombardeig sobre Ulldemolins, confirmen la brutalitat de l’enfrontament.
De fet, costa poc d’imaginar-se davant aquest panorama de carenes arrodonides, barrancs que es caragolen, cingles i senderons sense sortida, l’horror dels combats. El paisatge és magnífic, però no és agradable intentar recrear aquells indrets com a escenari de guerra.
Neguitejat, penso que en aquesta onada d’actes de recuperació de la memòria històrica hi ha també tocs de folklorisme que no comparteixo. Personal disfressat, banderes i fotografies. La guerra com a reclam turístic. Els refugis antiaeris només com a curiositat. Entre la morbositat i la superficialitat, hem de procurar trobar el camí d’una divulgació històrica que fomenti una cultura de la pau. Que expliqui què fou i què és una guerra. La guerra, les guerres, són encara massa presents en la nostra quotidianitat.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en les idees, memòria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Petjades de la guerra a Montsant

  1. elboudereus ha dit:

    Bones Palomar,
    ens pots descriure a grans trets l’itinerari per mirar de resseguir-lo aquest diumenge…
    també vaig trobar esgarrifosa la Creu de l’estavell a Llaberia. Ens saps res a part de la notícia del pilot alemany mort?

  2. no toquem al Montsant tal i com està, no seria prudent fer-ne ús pel turisme que no enten el sentit del muntanyisme

    salutacions i molt bon post

  3. spalomar ha dit:

    Més que ruta el que anem fent, amb paciència, és anar seguint les carenes i carenetes dels serralls que baixen cap el riu de Montsant. No es tracta de seguir els camins que van per les fondalades.
    En la seva major part es tracta d’estructures molt senzilles, murs de pedra bastits en unes poques hores que s’han preservat perquè ningú hi ha fet res en aquell indret durant molts anys.
    La idea que tenim és publicar, a finals d’any, un quadern de divulgació dels que anem elaborant amb el Parc (com el dels masos o el dels molins hidràulics). De moment, anem fent la recerca. Si et vols apuntar a participar, ens ho parlem. La invitació és oberta a altres persones.
    Pel que fa a la creu aquesta de l’estavell, hi ha bibliografia sobre els combats aeris i les caigudes d’aparells a la zona.

  4. Retroenllaç: La teiera » » Duran i la memòria

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s