Gripaus i serps

Una de les conseqüències positives del fet que Montsant fos declarat Parc Natural ha estat l’augment de la bibliografia científica sobre la muntanya. A més de llibres d’història o etnografia, darrerament s’han editat estudis exhaustius com la Flora de la serra de Montsant o monografies com la dedicada als vertebrats. Fa poc s’ha publicat l’Atles dels amfibis i rèptils del Parc Natural de la Serra de Montsant, de Joan Barrull, Isabel Mate i Joaquim Soler, que ens apropa a aquests animals, dels més antics que poblen el món, bons indicadors de la salut ambiental del territori i beneficiosos per a l’agricultura. Malgrat ser dos grups ben diferents, amfibis i rèptils són objecte d’una mateixa disciplina científica: l’herpetologia. També comparteixen el mateix rebuig cultural de la població, que els considera perillosos, verinosos o els ha identificat històricament amb el diable i les forces del mal. Dragons i serps, gripaus, galipaus –pels pobles de Montsant també en diuen sapos–, lluerts i sargantanes, apareixen en llegendes, són objecte de supersticions o formen part de beuratges de bruixes: del mal averany de trobar un gripau dins a casa, a les colobres que robaven la llet de les mares a les llars on hi havia un nadó.

Una mala imatge que no només és cosa del passat. Potser no creieu en bruixes, però segur que el títol de l’article us ha fet malpensar en la política en un dia de reflexió electoral. Matem els dragons a cops d’escombra, creient que es mengen la roba, quan s’alimenten de les arnes que malmeten els teixits. I moltes persones, les serps, per si de cas. Sobta també que l’Atles qualifiqui l’escurçó com una espècie quasi amenaçada, particularment a Catalunya, on afirma que es troba en franca regressió. Sobretot, quan la creença popular és la contrària i és ben vigent la llegenda urbana que atribueix el seu augment al repoblament que, des del cel, en fan l’administració o els grups ecologistes.

Publicat, en versió resumida, a El Punt, 8/03/2008

Actualitzat el 12/08/2010