Promiscuació sota el lledoner

costellada

Per tenir una visió de conjunt del costumari popular relacionat amb setmana santa, convé no oblidar els actes que tradicionalment celebraven aquells que es manifestaven en desacord amb la commemoració catòlica. A Reus tingué força arrelament el costum de celebrar dinars i sopars de promiscuació. Promiscuar és, segons el diccionari, menjar, en un mateix àpat, peix, però també carn, els dies en què l’Església no ho permet. Atipar-se, en definitiva, de costelles o llangonissa, mentre els catòlics guardaven abstinència. Cantar i ballar, mentre sortien al carrer els viacrucis i les professons.
A les seves memòries, el reusenc Marian Roca i Munté ho descriu ben gràficament:

«Devíem ésser a l’any 1906 que se’ls ocorregué, als clericals, augmentar el nombre de processons que celebraven cada Divendres Sant. Demanaren per celebrar una processó i, en ésser-los denegat el permís per l’Ajuntament, recorregueren al governador, qui, no cal dir-ho, els autoritzà. La nova processó havia de sortir de la Casa de la Caritat per dirigir-se a l’Hospital.
Els republicans –que en aquella època es distingien pel seu anticlericalisme– volgueren exterioritzar la seva protesta, i a l’efecte organitzaren una costellada sota un gran lladoner que hi havia davant per davant de l’Hospital. La concurrència a la processó fou molt reduïda, en canvi, la de la costellada, arriba quasi a tres-centes persones.
»El qui això escriu era repartidor d’un dels diaris republicans i, en passar per aquell lloc, fou convidat a la costellada. Aquest fou el primer àpat de promiscuació al qual prenguérem part. Anys més tard, quan ja començàvem a ésser uns homes, cada Divendres Sant preníem part al dinar de promiscuació que els republicans organitzaren, creient que així, afirmàvem la nostra fe republicana.»

Aquest no és el primer any que se celebrà un àpat de promiscuació –en tenim documentats altres a les societats republicanes–, però sí que correspon a un moment històric d’explicitació simbòlica de creences i ideologies. Sembla que és a partir del 1907 que comença la pràctica de girar el santcrist cap al públic, al final de la professó de retorn a la Sang, reforçant-se la creença en la petició de les tres gràcies, en un acte que ha esdevingut el referent actual de la celebració.
Al tombant del 1900, els àpats del divendres sant formaven part, amb el carnaval i altres celebracions commemoratives –com l’11 de febrer, l’1 de març, l’1 de Maig, el 14 de juliol o el 29 de setembre–, d’un poc recordat calendari festiu obrerista i republicà. Menjar i beure, cantar a cor himnes revolucionaris o cançons de gresca –el cant coral era una activitat ben comuna en els cercles obreristes– o ballar, en una època en què l’Església condemnava el ball, eren components indestriables de la cultura republicana.
A banda d’altres àpats, el costum de la costellada sota el lledoner arribà –potser amb interrupcions, segons el context polític–fins als temps de la República. Recullo el testimoni d’una persona –el seu pare era carlista i portador del santcrist– que recorda haver sentit explicar que els participants tiraven ossos al pas de la professó i que, algun any, la cosa havia acabat amb algun tret, afortunadament, a l’aire. Una altra em comenta haver sentit explicar a casa seva, del temps del seu avi, que la cosa s’acabava en baralla a cops d’atxa. Els records són imprecisos, però no hi ha dubte que l’acte formava part del costum. Sembla que alguns s’apropaven a veure el previsible espectacle.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular, memòria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a Promiscuació sota el lledoner

  1. Xarxa Tradiblog ha dit:

    Això del lledoner s’ha de recuperar…

  2. adrià grandia ha dit:

    Sembla una bona proposta això del lladoner. Per contra, sembla mentida que allò que en diem molts cops “anar endavant” no sigui més que un punt de vista. Per mi, el fanatisme religiós és un acte de retrocès vers l’alliberament. No és que tingui ganes d’ofendre ningú, ni anar encontra de clergues i capellans, però ells si que sembla ser que van contra nosaltres posant-nos 7 pecats capitals més, convidant-nos a votar un o altre partit, impedint l’evolució contra la lluita contra l’alzehimer o el pàrkinson… Bé, que fes i deixa fer no és la seva premisa i això si que em fastigueja. Haurien de saber gestionar el respecte, la concòrdia, per exemple al Vendrell els hem donat la oportunitat de sortir a lluir Sta. Anna per Festa Major, i ells any rere any ho han anat desaprofitant, ves, què hi farem si no s’adapten. En canvi el ball de bastons si que ho ha fet… Uix, massa temes oberts oi?

  3. Joan ha dit:

    Quines festes se celebraven l’11 de febrer, l’1 de març o el 29 de setembre?

  4. dimoni banyut ha dit:

    Ja seria hora que recuperéssim costums tan nostrats. Tanta processó i tanta beataria fa angúnia, i més en un poble com el nostre, de tradició republicana i anticlerical.

  5. havia sentit parlar d’aquesta costum, no cal recuperar-la, ara és més pecat menjar peix, amb el preu que va, jajaja salutacions

  6. mislan ha dit:

    Penso que per la majoria de gent la setmana santa és una setmana de vacances, i que les processons són més de cara al turisme que per fe, ja no cal fer costellades anticlericals.

  7. promíscua ha dit:

    Una colla de persones tirarem endavant una cosa similar aquest divendres sant a la plaça de la Patacada a partir del migdia. Hi sou tots convidats/des!

  8. Retroenllaç: Divendres 14 d’abril de 2017 | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s