Duran i la memòria

El president d’Unió Democràtica de Catalunya i secretari general de la Federació de Convergència i Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, ha qualificat el procés de memorial democràtic de Catalunya de “pur sectarisme dels hereus del comunisme”:

“El projecte de llei del govern impulsat per la Conselleria d’Interior i de Relacions Institucionals preveu que, per a l’exhumació de les restes, cal que hi hagi una petició d’un familiar directe d’una víctima o entitats sense ànim de lucre dedicades a la recuperació de la memòria històrica. Quines són aquestes entitats? Qui les ha muntat bàsicament? Qui les ha subvencionat? De quin color polític són? Quina objectivitat i neutralitat hi ha en tot el procés del memorial democràtic? Ni una, sentint-ho molt.
Tot el procés del memorial democràtic de Catalunya és un pur exercici de sectarisme dels hereus del comunisme. I és un error, un gravíssim error, que els socialistes i el president Montilla hagin permès al conseller Saura arribar tan lluny com ha arribat”.

En un tres i no res, resulta que les persones i entitats que estem treballant per la recuperació de la memòria som una colla de sectaris al servei dels comunistes. Ens ho haurem de fer mirar.
A Reus, per exemple, recordo que el Memorial Democràtic ha subvencionat en aquests últims anys l’edició de dos llibres. Un, el de Dolors Joanpere, El temps d’unes dones, amb testimonis de dones que van viure el temps de la República, la Guerra Civil i la postguerra. N’hi ha alguna que es defineix com a comunista, alguna anarquista, altres republicanes, moltes sense filiació. N’hi ha que militaven en organitzacions obreres, n’hi ha que expliquen com van veure expropiades les seves pertinences durant la revolució, n’hi ha que van perdre familiars al front, n’hi ha que els van veure morts per la repressió a la rereguarda republicana. N’hi ha que es van alegrar per la victòria franquista i n’hi ha que van continuar lluitant a la clandestinitat… Recollir aquestes veus, és sectarisme?
L’altre, de recent aparició, és de Carme Puyol, Miralls de lluna. Dones als espais urbans de Reus. Es tracta d’un conjunt de biografies de les dones que donen nom a carrers i places de la ciutat. Hi trobem, de nou, dones amb trajectòries polítiques d’esquerres, republicanes, anarquistes, socialistes o comunistes… I artistes, poetes, pedagogues, monges. Entre elles, la propietària de la casa Milà, per no esmentar Teresa de Calcuta, la Mare Molas o la Pastoreta…! Un altre exemple clar de sectarisme comunista.
Que jo sàpiga, s’ha demanat un ajut per a la recuperació de la memòria dels bombardeigs sobre la ciutat i els refugis antiaeris. Recordar les víctimes i el patiment de la població sota les bombes potser també es sectari.
Personalment també estic implicat en una recerca sobre el pas de la guerra per Montsant. A la serralada, hi van morir centenars de persones i de la gran majoria en desconeixem la identitat. Sabem de fosses en algun pobles o properes a alguna balma on treballaven els sanitaris. Molts cadàvers van quedar escampats per la muntanya. Després de l’ocupació franquista, vells i nens foren obligats a pujar dalt a Montsant per enterrar els morts: “Jo vaig anar a enterrar morts dalt a Montsant, eh, dos dies seguits, a la Cogulla (…). Mare meva, si haguessis vist allò, feia esgarrifar. Allí havies d’aixecar els peus per passar, tot lo tomb de la Cogulla”. Qui m’ho explicava, tenia tretze anys aquell gener de 1939.

No hem de renunciar a conèixer i interpretar críticament el passat, malgrat aquells que preferirien l’oblit, el silenci i la desmemòria.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en les idees, memòria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Duran i la memòria

  1. adrià grandia ha dit:

    Vaig sentir per la ràdio, que el recentment traspassat Josep Benet (penso que el nom és així), va començar a escriure les seves memòries per divergències amb la política de memòria històrica. Segons ell el projecte iniciat per Saura (mai millor dit) era una aberració.

    adrià

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s