Escaladei, la cartoixa de Montsant

Aquest diumenge –avancem la diada del llibre– es presenta, a Albarca, un nou llibre d’Ezequiel Gort, Escaladei, la cartoixa de Montsant.

llibreescaladei.jpg

La tasca de l’Ezequiel és prou coneguda i, quant al Priorat, ha escrit les històries de les dos poblacions més grans de la comarca, Falset i Cornudella de Montsant. Té, a més, desenes d’articles i diverses monografies publicades. El seu llibre Història de la Cartoixa d’Escaladei, exhaurit fa temps, és una obra de referència per a tota persona interessada en el passat de la comarca.
El llibre ha estat editat per Migdia, una més que petita editorial amb seu a Albarca (us deixo endevinar en quin lloc), que té cura de les publicacions de Carrutxa –associació d’on va sorgir– i, entre altres, de la col·lecció «Els llibres de la Carxana». La Carxana és un topònim del poble i el nom de la revista que editem cada estiu.
Aquest llibre sintetitza les aportacions que Gort ha fet en treballs anteriors, incorporant alhora noves dades. Podríem dir que és una edició de butxaca, però de butxaca grossa, perquè l’Ezequiel és prou exhaustiu i parla dels inicis de l’establiment –entre el mite i la història–, la consolidació de la comunitat cartoixana i la seva expansió, de les relacions amb el comtat de Prades, dels períodes de dificultats i prosperitat, dels personatges notables o de les seves relacions amb els pobles del seu priorat.
Pertànyer o no al priorat històric de Cartoixa ha despertat passions –potser ara no tant– entre els habitats del Priorat administratiu. Moltes vegades, amb l’errònia i interessada confusió entre els límits del domini feudal i els de la denominació vinícola. I és que, més enllà de llegendes de tresors amagats i mules carregades de monedes, i de la fugida dels frares després de la desamortització dels béns del monestir al primer terç del segle XIX, Escaladei continua essent un referent mític d’origen i s’atribueixen als frares costums i pràctiques, construccions i noms. El cert és que, en un acte de revenja, potser, i de reciclatge evident –poc afavoridor als interessos del patrimoni, és clar–, els edificis de Cartoixa foren desmuntats i les seves pedres reaprofitades per a moltes cases dels pobles propers.
La lectura d’aquest nou llibre és, doncs, útil per conèixer la història d’una institució que es troba en els orígens de la denominació de l’actual comarca administrativa. I és un bon complement a la visita al monument o al passeig per una comarca on sovintegen els rastres de la presència cartoixana.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en publicacions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s