Dels llibres a la llibertat

Aquest 23 d’abril us voldria parlar de Josep Abelló Franch, nascut al Priorat, a Poboleda, el 1920. Va afiliar-se força jove al POUM i després a la CNT, mentre treballava en les obres del canal Siurana-Riudecanyes. El juliol de 1938, era dins una barca, travessant l’Ebre, i en aquell front va veure morir algun bon amic. Després de la guerra, com tants altres, cinc anys llargs entre presó i batallons disciplinaris, en camps de treball de Galícia al Marroc. Va poder tornar al poble el 1945.

El Josep, després d’una entrevista, el juny de 2006

Al Josep l’he conegut de gran, hem conversat sobre idees llibertàries i experiències viscudes. He llegit els seus escrits plens de records del passat i opinions sobre el present. Era molt jove quan es va formar una biblioteca al cafè de Baix on es reunia gent d’esquerres:

«La vam començar entre catorze o quinze persones. Érem dos colles: los uns teníem vint-i-vuit, trenta-dos anys…, i els altres, que en teníem tretze, quinze o setze. Des de feia temps es parlava de formar una biblioteca. I fins que un dia ens vam decidir: ells, los més vells, i els més joves mos vam reunir al cafè i vam acordar de formar la biblioteca. Cadascú va portar els seus llibres. Jo tenia tres o quatre llibres, entre ells La conquista del pan, de Kropoktin. I dos més –allavons no en tenia gaires de llibres, ara en tinc una camionada. I els altres van fer el mateix, i vam reunir setanta, vuitanta o més llibres, los vam posar en un armari. Vam redactar uns reglaments, mos los van aprovar i vam tirar la biblioteca endavant. Se van apuntar molta gent, van veure que anàvem bé i vam arribar a ser cent socis.»

El Josep, que s’emociona quan recorda com anaven aplegant llibres, rebent publicacions periòdiques com les publiacions de la revista Estudios de València. «Allavons, des de la biblioteca es van obrir enteniments. Se llegia molt La Novela Ideal, que tenia només setze planes i ens costava vint cèntims: Adrián del Valle, Federico Urales, Federica Montseny… Fa tants anys, que ja no me’n recordo de lo nom dels autors. Però la llegíem amb deliri. I gent que anaven a missa també la llegien i els hi agradava».

El 23 d’abril –«Sant Jordi, que li diuen», em comenta– era la festa del llibre, un bon motiu per fomentar la lectura:

«Allavons no es feia festa oficial. Vam arribar a aconseguir des de la biblioteca que tot lo poble fes festa. Perquè al cafè aquest hi havia una música i, des de la biblioteca, pagàvem la música. Mos feien concert al dematí. La gent venia a visitar tots los llibres que teníem per la sala del cafè. Estesos en taules i exposats allí, i hi havia les noies que portaven flors. A la que portava una flor, la més maca…, se li donava un llibre, casi el que ella volia. I es va crear ambient, a més no voler.»

A la biblioteca, el president –cosí seu– ensenyava esperanto. Al Priorat dels anys trenta, els esperantistes de Poboleda intercanviaven revistes i coneixements amb gent d’altres països:

«Erem sis o set que apreníem l’esperanto. I teníem comunicació amb Suècia, amb la Itàlia mussoliniana, que no l’havia prohibit, amb França, amb Amèrica del Sud… Amb Amèrica del Sud no calia, però també els hi escrivíem en esperanto, amb Rússia i amb la Xina. Amb la Xina, la correspondència, la tiràvem avui i al cap d’un mes la rebien, i la tiraven ells avui i al cap d’un més la rebíem naltros. Los hi enviàvem revistes d’aquí en espanyol i revistes de aquí en esperanto. I ells mos enviaven revistes d’allà en xino, que no coneixíem ni les lletres, i en esperanto.»

«Però allavons, aviat va vindre el cataclisme…», la sublevació militar, la revolució, la dificultat de tirar endavant l’experiència col·lectivista, la marxa al front. La biblioteca va desaparèixer el 1939. «Encabat de la guerra van desfer la biblioteca, la guàrdia civil i tot lo feixisme del poble. Mos van fotre els llibres i ja no n’hi ha hagut més». Però després de tornar a Poboleda encara va col·laborar amb un mestre, «que era de falange!», per tal de fer una mica de biblioteca per a la canalla. I es dol que no se n’hagi fet una, tampoc ara.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular, memòria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a Dels llibres a la llibertat

  1. adrià grandia ha dit:

    Quina història més bonica la primera part i amb desenllaç tant fatal per motius obvis. Penso que les biblioteques eren, són i han de ser el gran flux de cultura del nostre temps i no tan sols magatzems de llibres o sales d’estudis. És bo que de tant en tant ens ho recordin persones com en Josep Abelló dient-nos que va donar els seus llibres per fundar una bibiloteca. Ens hauria de fer reflexionar. Gràcies!

  2. una història de lluites i sofriment per les llibertats que quedarà en l’anonimat de molta gent que va morir i patir exili per defensar la nostra terra, que ara volen fer malvé una colla de cràpules, salut i bona diada

  3. Jesús M. Tibau ha dit:

    Una biblioteca ja a Poboleda! en homentage al Josep i a tota la seva generació.

  4. LSFA ha dit:

    L’exemple d’en Josep hauria de ser un model per que hauria d’estar passant al poble i una vegada més ha quedat posposat. Alguns es fan dir d’esquerres però no saben el que és això i senten alèrgia als llibres i a la cultura, per a la qual no senten la necessitat de dedicar-hi cap esforç; la llavor sembrada pel feixisme continua donant fruit. M’ha agradat molt el que diu de l’avidesa de l’època per llegir “La novela ideal”, que era un tipus de publicació barata però de qualitat literària que va arribar a tenir molt èxit perquè va ser un temps en el que es veia la lectura i el coneixement com un camí cap a la llibertat. Poboleda no era aliena als fenòmens que vivia la resta del país. Pensar que hi pugui haver exemplars d’aquesta publicació a Poboleda m’emociona. El Josep ens pot explicar històries de la vida artística i cultural del poble: els músics, el teatre, la biblioteca…, que avui, amb els mitjans dels que disposa la societat moderna, està sota mínims.
    Una abraçada pel Josep Abelló i gràcies per lluitar per la nostra llibertat. També agraïr al Salvador Palomar la tasca que fa perquè aquestes històries no caiguin en l’oblit

  5. Retroenllaç: Un bon exercici de memòria. La teiera

  6. Retroenllaç: Aplec Internacionalista, esperantistes a Reus | La Teiera

  7. Retroenllaç: La Revista Blanca | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s