És humà equivocar-se

notransvassament.jpg

Ja no és astorament, és angúnia. En molt poc temps he sentit parlar de projectes inversemblants, d’emergències que no ho eren tant, de captacions puntuals, de transvasaments temporals, de canonades que s’havien de retirar, d’interconnexions reversibles…; només faltava la burla final amb l’anunci de la fi de la prohibició d’omplir piscines amb aigua potable, que s’han afanyat a rectificar.

El diumenge, com moltes altres persones, aniré a manifestar-me a Amposta. Contra els transvasaments. Contra els polítics ridículs que ens volen enganyar amb mentides trontollants. Amb els mateixos arguments que he defensat durant anys de militància d’esquerres i ecologista. També amb una certa vergonya per haver militat a ICV i creure que servia per alguna cosa. És humà equivocar-se.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en les idees. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a És humà equivocar-se

  1. adrià grandia ha dit:

    I ara què ens queda? El què hem de defensar és ben clar, el què hem de votar, gens. Si les esquerres al govern no ens han convençut i les dretes de l’oposició no van amb els teus ideals què farem? Abstenció altra vegada? Com trobo a faltar les idees clares de Joan Montseny…

  2. Ferran Sugranyes ha dit:

    Salvador, veja’m per on començo.

    Ja fa anys –i n’ets coneixedor per les converses que hem mantingut en aquests anys d’amistat– que vaig quedar decebut del paper dels partits polítics respecte de la societat: són només màquines d’assolir el poder i mantenir-s’hi costi el que costi, el de menys és el poble a qui diuen representar, sobretot quan tenen el cul ben assentat. És l’actualització d’allò que apreníem al batxillerat del despotisme il·lustrat del segle XVIII: tot per al poble, però sense el poble.

    S’aprofiten dels anhels de tots, aixequen la bandera de les reivindicacions nacionals, socials o de qualsevol altre tipus, amb l’única finalitat que com un ramat babau els seguim –com els ratolins que seguien el flautista d’Hamelin–, els entronitzem amb els vots…, i després ens n’oblidem fins a la propera elecció.

    Cada cop som més els que ens plantegem que la situació política actual no va enlloc, i no cal malgastar els diners de tots en estudis sobre els alts nivells d’abstenció –com ha fet l’inefable conseller Saura– per adonar-se’n que el problema rau en què els votants en comencem a tenir els ous o els ovaris plens.

    Que les dretes enganyin ja és de calaix i es dóna per sobreentès –entra en la seva ideologia–, però que les esquerres caiguin en el mateix parany, ens vulguin fer combregar amb rodes de molí i encara vagin refregant pels nassos de la gent que la seva actuació és per un bé d’aquells que governen és de força mal gust, per no dir d’hipòcrites.

    On és el no al transvasament de l’Ebre que el tripartit defensava quan era a l’oposició? O és que tota la gent d’Iniciativa de les comarques de Barcelona té una piscina a casa seva i el Baltasar l’ha de fer contenta? El país no és només Barcelona i rodalies. Hi ha gent que viu més enllà del Ter i del Llobregat, i que cada cop pateix més la centralitat barcelonina: som alhora la mamella que cal esprémer i l’abocador de tot allò que la capital no vol. I això no crec que no ho entenguin, és que no ho volen veure!

    Hi ha feina a fer i s’ha de fer des de la societat civil de debò, no aquella societat civil amb què s’omplen la boca els polítics, que diuen necessitar i donar suport, però que volen mesella. Cal organitzar-se, sortir al carrer i dir-ho clar:

    Senyors polítics, del govern o no: no és per fer el que estan fent que els vam votar; és per construir una societat nova, més justa, on tots siguem iguals, siguem d’on siguem, però no uns més iguals que altres.

    I em reafirmo en el que ja vaig escriure en un altre comentari en aquest bloc teu: espero veure un dia, no massa llunyà, que es fa realitat aquella màxima que diu que el poble governarà.

    Tu, com tants d’altres o com jo mateix, ho celebraràs. Que aixi sigui.

  3. adrià grandia ha dit:

    Potser afegiria allò que diu el poeta:

    “Bueno es saber que los vasos
    nos sirven para beber;
    lo malo es que no sabemos
    para qué sirve la sed”.

    Antonio Machado

  4. Pepe ha dit:

    El teu gest t’honora. Quan els que ens pensàvem que eren els nostres són els que ens traeixen fa molt més mal però també ens serveix per obrir els ulls, no ens queda altra via que actuar en conseqüència. Orfes de referents polítics haurem de construir alternatives a la partitocràcia. Avui a Amposta s’ha demostrat que els polítics van per un costat i la gent que debó estima el territori per un altre.

    Endavant les atxes!

  5. Aleix Cardona ha dit:

    Salvador!

    Ja saps què penso, ja saps què en penso de tota aquesta colla d’aprofitats. I malgrat no haver-hi cregut mai, també em sento decebut perquè mai hauria pensat que fossin tan barruts i impresentables.
    També sé que el vot i el carnet són circumstancials i que allò que val és la trajectòria, i en el teu cas és ben sabuda i consistent.
    Seguim i seguirem, malgrat la seva pocavergonya i la moltavergonya que ens produeixen.
    Una abraçada.

Respon a adrià grandia Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s