Lliçons de la festa

Ha passat el Corpus i, com cada any, s’ha celebrat la Patum. Aquesta és una de les festes més representatives del nostre país, que té, a més, el reconeixement internacional com a component del patrimoni immaterial de la humanitat.

Milers de persones s’han apropat aquests dies a Berga a viure una festa que té la seva força en la continuïtat. No és pas l’únic cas. Molts cops el valor patrimonial de les festes, i el seu interès per al públic, radica en la seva especificitat, en la conservació d’unes pràctiques que, canviant les persones i les mentalitats, es mantenen en el temps. La gran novetat d’algunes festes és que no n’hi ha, de novetats. I que el poble participa cada any en un antic i sempre renovat ritual.

Fa uns anys, moltes festes majors van viure moments d’expansió i de recreació de continguts, pouant del passat, en uns moments en què la festa reprenia els carrers i apareixien noves formes d’associacionisme popular. En algun lloc aquest procés no s’ha acabat i arreu sorgeixen noves celebracions festives. Això és positiu. Però també hi ha festes que s’han instal·lat en la paranoia de la tradició nova. En una necessitat constant d’inventar o copiar costums per engreixar constantment el programa. La força o la feblesa de les tradicions radica, però, en la implicació d’un col·lectiu social que les sustenti, en la percepció que en tingui la comunitat, no en la curiositat del primer moment o en les cabòries d’alguns programadors.

Publicat a El Punt, 31/05/2008

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Lliçons de la festa

  1. manel ha dit:

    doncs a mi em sembla que a les festes, a totes, absolutament totes, ja sigui La Patum o la festa del barri de baix de Sineu, sempre, sempre, hi ha novetats, per petites que siguin… uns vestits dels gegants nous, un nou acte que arrela, un canvi en el recorregut del seguici, un grup de grallers que s’estrenen, l’estrena d’un tipus de pirotècnia més potent, etc Potser no hi ha GRANS canvis, el riutual és el mateix, però renovat, com dius més abaix…. però les festes canvien, sempre estan canviant, com les persones, com el món.

  2. spalomar ha dit:

    Manel, em sembla que no has copsat el sentit del comentari. O no m’he expressat prou bé. És evident que sempre hi ha canvis en la festa. Per començar, perquè canviem les persones que les celebrem i la mentalitat amb què hi participem. Jo, aquí, parlo de la percepció de continuïtat (que no implica immobilitat, en absolut).
    La meva reflexió contraposa les festes que funcionen sense necessitat d’estar anunciant grans novetats cada any a les que sembla que necessiten que s’hi afegeixi alguna cosa nova cada cop que se celebren. Encara que potser no ho necessitin…

  3. manel ha dit:

    ostia, no ho vaig llegir bé, doncs… ja m’extranyava que de cop t’haguéssis convertit en defensor de l’immobilisme en la festa! Suposo que el que defenses és que la tradició no s’inventa, no es pot inventar del no res, si no que és un continuum històric. El que no entenc és perquè dius que no no es positiu que s’anunciin les novetats de l’edició de l’any en curs… deuen ser coses en clau de política local que no pillo…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s