Els diables a la festa major

De ben segur que ens falta saber moltes coses sobre la festa major reusenca, però em sembla que els diables no han anat mai –o quasi mai– a la professó de Sant Pere. Si més no, en l’etapa documentada de vinculació al gremi de boters –de finals del segle XVIII al primer terç del segle XIX– no en coneixem cap referència. Les vegades que el ball de diables reusenc ha sortit per Sant Pere corresponen a celebracions on s’ha fet coincidir una solemnitat dedicada a la Mare de Déu de Misericòrdia amb la festa major. Així s’explica la seva presència a la festa del 1816 –trasllat de la imatge al seu santuari el dia 1 de juliol–, el 1825, el 1845 –ho fan el 30 de juny– i el 1850. En alguns dels programes de festes sembla força clar que els diables només surten a la professó cap a Misericòrdia. El mateix succeeix el 1868, quan els diables, també un 30 de juny, encapçalen la professó cap a l’ermita. En aquest mateix període –segle XIX i fins ben entrat el segle XX–, el ball de diables és ben present en altres tipus de celebracions: solemnitats cíviques –com la visita reial de 1814, les festes pel jurament d’Isabel II, el 1833, o la seva majoria d’edat, el 1844; la visita de la reina mare, aquell mateix any, o el feliç restabliment del part de la reina!, el 1852, entre d’altres. També els trobem molts anys per carnaval i en nombroses festes de barri, que seria embullat de relacionar ara. Per tant, no podem creure que el ball de diables es trobés en un moment de decadència o vinculat exclusivament a les celebracions de Misericòrdia.

Més aviat sembla que es feia ball de diables quan la solemnitat de la festa ho requeria –amb desenes, a cops centenars, de participants–, però també quan els veïns d’un barri volien cremar pirotècnia o els membres d’una societat –com el Foment o l’Olimpo– reunien una colla per acompanyar l’entrada del Carnestoltes, una cercavila humorística o el seu enterrament, amb un nombre molt menor de components. En canvi, en cap moment sembla haver existit el costum de sortir a tirar carretilles al davant de la professó de Sant Pere.

diablescarrer.jpg

Els diables al carrer, el carrer buit d’espectadors (1954). Fotografia Niepce

El fet que històricament el ball de diables no hagi estat present a la professó de Sant Pere, és un impediment definitiu perquè hi surti ara? En absolut. De fet, moltes de les danses del nostre seguici tradicional tampoc estan massa, o gens, documentades a la festa major de Sant Pere. I, arreu de Catalunya, són majoria els balls de diables històrics que encapçalen professons de festa major. El ball de diables és, sens dubte, una de les manifestacions més característiques del nostre model festiu.

El problema que es planteja ara a Reus és, senzillament, de costum. El recorregut de l’anada i retorn de Completes, i el de la professó, passa per un seguit de carrers del nucli antic on el foc de les carretilles –i més el de les que s’han emprat habitualment en els últims anys, que cremen molt més que les emprades en el passat– pot fer bastants estralls. Cal recordar que, per a les cercaviles de foc pel nucli antic, es cobreixen els aparadors per protegir-los. D’altra banda, si per evitar problemes encapçala la professó un grup de diables que no crema –o ho fa en moments molt puntuals–, pot quedar una mica ridícul.

Fa uns anys es va optar per la fórmula d’incorporar el foc en un tancament de festa –encesa del bestiari i carretillada dels diables– que es va consolidar ràpidament en el ritual festiu. Volia ser una manera d’atorgar un paper –gens secundari, em sembla– a aquestes manifestacions festives sense alterar el desenvolupament de la professó. L’encesa es fa en una plaça plena de gom a gom, després de la ballada final dels gegants i les altres figures de bestiari. Un esclat festiu que s’allarga –excessivament?– perquè a tothom li costa acabar la festa.

carretillada.jpg

L’encesa final dels diables, el 1994

Enguany sembla que el ball de diables prova un tipus de pirotècnia –en diuen de foc fred, m’expliquen– molt menys agressiu per a les persones, vestits i vidres que el foc blanc de les carretilles habitualment emprades. Pot ser una solució per ubicar el ball al capdavant del seguici. Si, malgrat tot, cremen, pot ser que els espectadors s’acostumin a no posar-se als carrers més estrets fins després que hagin passat els diables. O que es concentrin encara més al Mercadal, on, suposo, no hi haurà cap mena de foc fins que es tiri la tronada. O que, desconeixedors de la novetat, els agafi de sorpresa i s’emprenyin. O que els diables es passin la major part del recorregut fent una mena de «ball de maces», sense tirar el foc que els caracteritza. Seria una llàstima –i poc digne– que els diables haguessin de sortir sense poder fer de diables.

Suposo que ja s’han avaluat els problemes que comporta el curs de la professó. Com suposo també que s’ha trobat la solució per a una anada i un retorn de completes, de recorregut molt curt i atapeït de gent, amb una tronada muntada a la plaça del Mercadal, moment en què, em temo, que poca feina podran fer els diables. De fet, cap altra població de Catalunya on els diables encapçalen la professó té una tronada com la de Reus, que s’encén al pas del seguici. I que duri.

Però els costums canvien. Si la gent s’hi acostuma, és clar.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Els diables a la festa major

  1. A Sitges, l’ajuntament va pagar unes proteccions de lona a mida d’aparador amb fotografies de la festa major per cada botiga… espero que n’aprenguin l’ajuntament de vilafranca i el de reus també per el que veig…

  2. Puig d'en Cama ha dit:

    Crec que el Seguici de Reus nacessita flexibilitat, això vol dir que els Diables puguin sortir el 29 a la tarda si ho creuen convenient, i que no ho facin el 28 si es veu que no té sentit pel que has explicat tu, Salvador. Em pregunto, què passarà quan es recuperi un ball burlesc a Reus, anirà al Seguici? quin sentit tindria si per al seva durada no pot fer ni una sola representació en tot el recorregut de la processó? Crec que un nou protocol per a casos singulars com els diables es fa necessari.

  3. Albert ha dit:

    Trobo que el tema dels diables dona molt de si. Les completes son un moment especial, però cada cop està més atapeït de grups, bèsties i regidors, i el recorregut no dona per més. A lo millor, la regidora Pont proposa (i ordena) passar les completes pel Pallol !! En canvi a la processó, ho veig més factible portar diables davant de tot, i més amb espurnes de “mentirijilla”!!!

Respon a Albert Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s