Masclet, alcohol i festa

L’alcohol és, potser, la droga socialment més acceptada i habitualment més emprada en la nostra cultura, que té en el suc fermentat del raïm un dels seus referents bàsics. Considerat com a producte de primera necessitat –mireu sinó què regulen les normatives locals, d’ençà les cartes de població fa més de 800 anys–, el vi, com a sang de Crist, té un component simbòlic excepcional i és ben present a la nostra tradició.

Com també ho són, en major o menor mesura, altres begudes alcohòliques, dels aiguardents de més graduació als vins aromàtics i aperitius. De fet, això del «Reus, París i Londres» no ve pas de les nostres exportacions d’aigua mineral.

beurealafesta.jpg

Alcohol i festa sovint van junts

El consum d’alcohol forma part dels rituals iniciàtics de la nostra cultura, o dels ritus de pas que assenyalen un canvi en l’estatus de les persones o la fi d’un cicle. En altres paraules, és ben habitual beure en festes de final de curs, en comiats de solter o en sopars d’empresa…

Com succeeix amb moltes altres drogues –i més amb aquelles que són legals–, el discurs social sobre l’alcohol és contradictori. De la tolerància zero quan el seu consum comporta situacions de perill per al col·lectiu, a la recomanació genèrica d’un consum amb moderació, passant per la promoció comercial o la constatació, més o menys incòmoda segons l’òptica de qui parla, del seu paper indispensable en la sociabilitat i en la festa.

bossalicor.jpg

Bossa per portar l’ampolla d’aiguardent d’herbes. Festa de Sant Antoni, Artà.

Com havien fet abans moltes altres viles, Reus es va dotar, fa uns anys, d’una beguda alcohòlica de referència per a les nostres festes majors: el masclet –barreja de vermut, Plim i altres ingredients–, que, a diferència d’altres poblacions, és consumeix sobretot en uns moments concrets de la festa.

Enguany, a Reus, tindrem una cercavila del masclet políticament correcta. O sigui. en la cercavila, que té com a referent aquesta beguda alcohòlica, el seu consum serà responsabilitat dels professionals dels diferents establiments, que hauran de saber detectar l’edat del personal, i estarà regulat pel cost d’omplir el got. O dels participants, si opten per seguir la cercavila amb el seu propi botellón de pseudomasclet… En tot cas, no es podrà dir que l’organització fomenta el consum d’alcohol irresponsable amb el repartiment indiscriminat i gratuït del masclet.

Ara que ja és coneguda, es podria haver optat, com fan altres poblacions, per no fer cap acte específicament dedicat a la beguda. El masclet, així, seria un producte que se sumaria a l’oferta habitual dels bars durant la festa major. O intentar, com es proposa, la transformació de la cercavila del masclet amb la incorporació de diferents grups del seguici festiu. Les cercaviles informals dels grups festius, de bar en bar, sovintegen a les festes del país i tenen documentats precedents a la ciutat. La diferència, potser subtil, és que, en en la majoria de casos que he pogut observar, la beguda acompanya l’evolució dels grups festius, i aquí es planteja que són els grups festius qui han d’acompanyar el beure. Considero que l’alcohol ha d’acompanyar la festa i no a l’inrevés.

masclet.jpg

Repartiment del masclet a la festa major reusenca (2006)

Pot ser que el referent del masclet s’esvaeixi més o menys i l’acte esdevingui una cercavila amb els grups festius protagonistes, a l’estil dels correbars del bou –els rituals iniciàtics amb alteració de la consciència per efectes de l’alcohol continuaran cada divendres i dissabte, com a mínim–, però també pot passar que esdevingui una mena de botellón ambulant. O que els grups festius acabin morts de fàstic i els establiments deixin de vendre masclet perquè la gent opta per la cervesa, més refrescant en moments de suada col·lectiva. Sincerament, no ho sé.

L’amic Antoni Veciana, bon coneixedor de l’acte, parlava en el seu bloc de morir d’èxit. Com en tots els éssers vius, els actes festius incorporen en el seu codi genètic la forma, els objectius i les motivacions, però també les raons que poden portar-los a la desaparició.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Masclet, alcohol i festa

  1. aquesta tradició te els dies comptats, la barreja es inbebible i a la gent si ha de pagar, prefereix altres begudes, a mes a mes el Plim ja no es fabrica a Reus, l’embotella una empresa valenciana.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s