Detalls de la festa (3)

nanoxiquet.jpg

27 de juny, la festa major petita? O el dia en què surt el seguici petit de la festa major? La cercavila de les colles infantils de la festa fa el recorregut entre la seu de l’IMAC i la plaça del Mercadal. És un acte simpàtic, fins i tot amb «autoritats».

diablets.jpg

Al vespre la festa esdevé enguany doblement bèstia. El correbars del Bou de Reus i lo Peix de Bellmunt, amb l’acompanyament de la Bandarra Street Orkestra, s’inicia amb la lectura dels versots burlescos amb què la colla repassa l’actualitat local i el lliurament de la gorra de portador –que aquest any són uns davantals– en reconeixement a la col·laboració rebuda per part de diverses persones i establiments per a l’organització del sopar del bou i arròs:

Enguany en comptes de gorra,
donarem un davantal
als que han fet que el bou i arròs
fos un plat fenomenal.

Lo De Muller, Cal Borrull,
Forn Cabré, arròs Montsià
i la Unió de Botiguers,
ens van donar un cop de mà.

Lo Casal Despertaferro,
la Mariona Quadrada,
Montsant-Cim i la Mulassa,
són la gent premiada.

premiatsbou.jpg

A la porta de l’ajuntament s’hi troben persones diferents que representen sectors diversos d’una població que viu la festa en conjunt. Tot un símbol d’una manera de veure i viure la festa, popular i participativa, que emergeix amb força.

diablebou.jpg

I també de la cagarada a la central nuclear d’Ascó, paradigma de la desinformació que envolta la indústria contaminant i perillosa:

No volem ser com Txernòbil,
ni tornar-nos uns mutants,
que un dia fotrem un pet
i volarem com supermans.

El diable del bou fa allò que pertoca als diables burlescos, de llarga tradició a la nostra ciutat, dir amb gràcia allò que molts pensem i que no ens en fa cap, de gràcia, del risc que comporten les centrals nuclears a l’onada d’espanyolitat descarada i insultant que segueix els partits de futbol de la selección.

peixbellmunt.jpg

I després, a córrer –o a passejar, o a ballar– per uns carrers que acullen la festa. Grans i petits, joves i avis amb canalla. El bou ha esdevingut el paradigma del fet que hi ha tradició més enllà del protocol. I lo peix ruixa amb aigua –probablement del Siurana– els espectadors.

bouuu.jpg

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s