Una excel·lent festa major amb un final atípic (2)

Aquest any hi havia dos factors que podien influir negativament en el desenvolupament de la festa. El primer, que el dilluns 30 fos festa local. Molt adient per fer el dropo tradicional, però també una oportunitat per a aquells que volien marxar fora de Reus, aprofitant el cap de setmana llarg. El segon, la coincidència de la professó de Sant Pere amb la final de l’Eurocopa.

vibria290608.jpg

No recordo una professó tan desangelada des que, a la dècada de 1980, es van començar a reincorporar manifestacions festives a la diada de Sant Pere. Els grups festius –amb instruccions d’anar lleugers i no entretenir-se massa a ballar– van començar el seu recorregut amb una exagerada antel·lació respecte la sortida de la part religiosa i la comitiva institucional. Els carrers eren, en un any de menys públic que l’habitual, força buits i això va ajudar encara a fer més via.

L’experiment de fer sortir els diables a la capçalera del seguici va sortir rodó. A banda de les mesures adoptades –amb la incorporació del nou ball de brossaires–, en carrers com els de Santa Anna o Monterols, no hi havia pràcticament públic.

diablesmonterols.jpg

A la fi, es van produir talls de fins a tres quarts d’hora entre els Xiquets de Reus i l’Àliga. Molta gent va optar per marxar cap a casa o anar directament a la plaça del Mercadal. I als qui van tenir paciència, la professó els hi va semblar més llarga que cap altre any. Paradoxalment, el contrari del que es volia aconseguir.

Al Mercadal, l’IMAC havia prohibit a les danses fer el seu ball davant l’Ajuntament, per agilitzar el pas. Tot un detall per part de l’equip de govern municipal vers l’oposició, ja que la majoria van poder fer el seu ball sencer davant la seu de Convergència i encara tenir temps de repetir-lo més endavant mentre esperaven l’arribada de la imatge de sant Pere.

stpere08.jpg

Finalment aquesta va arribar i l’acte va recuperar el ritme que no hauria d’haver perdut mai. Es va encendre l’última tronada de la festa major, es va tornar el sant a la Prioral i tots els grups van fer cap de nou a la plaça, amb moltes ganes de gresca. Darreres ballades dels gegants i del bestiari, encesa dels animals de foc i una magnífica carretillada del ball de diables, van cloure un vespre de festa tradicional a la mateixa hora, si fa no fa, que cada any.

Si com es diu, l’opció d’avançar la sortida dels grups festius era una decisió política –d’uns polítics que es queixen de la durada de la professó–, és obvi que va fracassar de forma fefaent. La professó, amb el seguici festiu, és –aquí i al Corpus de València, al segle XVIII i avui– un espectacle de teatre popular que té el seu espai escènic –els carrers i places–, uns actuants i uns espectadors. I que té la durada mínima que ha de tenir. Tal com s’ha dit i repetit aquests dies, es poden agilitzar les evolucions dels grups, fent que aquest no sigui l’únic moment d’exhibició en el transcurs de la festa. O, fins i tot, es pot arribar a modificar el recorregut per encabir el creixement del repertori de balls i bèsties. Però el que no ha de ser mai un seguici és una cosa desballestada.

campanarfocs.jpg

A la nit, però, començava una altra festa, adreçada a reafirmar que Reus també és Espanya. S’ha volgut presentar la celebració de la victòria de la selección –la roja, que en diuen ara– com un simple esclat d’alegria esportiva –i se n’han minimitzat els incidents–, però el cert és que tingué un clar sentit de reivindicació de l’espanyolitat, distant, quan no menyspreadora, de la festa que celebrava la ciutat. Però ja se sap, aquí els únics radicals són els independentistes catalans. I només és delicte tocar les banderes espanyoles. Les nostres són només uns draps sense valor i poden ser cremades o desaparèixer dels fanals.

Per cert, tirar els castells de foc el dia del gos va ser un encert. Espero que tingui continuïtat en els propers anys.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Una excel·lent festa major amb un final atípic (2)

  1. M’ha agradat el teu comentari, sobretot lo del ball de brossaires, Caldria remacar també que després de la tronada, quan l’àliga era a a la Porta de Sant Pere, pel carrer major encara no es veia la creu que obre la part religiosa de la processó. Això vol dir que tot i haver-se reagrupat tot al mercadal hi van tornar a haver talls.

    Salut!!!

  2. Si certament, el nou invent de sortir abans no va anar del tot bé. L’any vinent es pot millorar el tema, si es té seny. El fet de variar el recorregut i allargar la processó em sembla una idea bona però, potser costaria omplir els carrers, ravals i places. La punyetera celebració ecspanyolista del vespre va fer-me pujar basques. En fi, bona setmana Salvador.

  3. Pere ha dit:

    Els carrers són plens cada any però no a l’hora que van fer passar els grups festius i la gent que hi havia es va cansar que arribés sant pere, feia pena

  4. adrià grandia ha dit:

    Salvador,
    felicitats per la tecnologia i l’actualització potent durant els dies de Festa Major. Et vaig veure amb la càmara penjada al coll durant la festa i vaig estar temptat de presentar-me. Jo cada any acompanyava al sant i autoritats amb els ministrers de la ciutat, enguany he canviat per veure la vessant més “popular” acompanyant al ball de cavallets.
    he tingut moltes sensacions la majoria bones, he après molt i m’he carregat les piles de cultura popular.
    a linees generals trobo que la festa és molt lluida i la fa més més lluida la gent que hi participa, es respira que la gent s’ho creu i ho viu. perquè a vegades pels forans notem molta estona parats, molta estona esperant. crec que poder incloure els diables és un encert a mi em costa entendre una cercavila sense diables. és més vaig veure que ells s’ho agafaven amb molta seriositat i rigor, feina ben feta. les tronades bé, la ballada de sant pere al matí se’m fa extrany amb tanta distància.
    pel què fa al remat de festa amb la bogeria del futbol doncs bé, s’ha de respectar a tothom. quan marxava vaig veure portadors d’una bestia de reus que ho celebraven amb crits i salts a mode personal però encara abillats, vaig pensar: una cosa i una altra no ha d’estar renyida, oi?
    bé, felicitats per la feina feta, coratge per la feina que ha de venir i us convido a la festa major del vendrell, santa anna 26 de juliol.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s