Tempesta a l’horitzó

Enguany s’escau el 70è aniversari de l’inici de la batalla de l’Ebre. Per a molta gent gran del Priorat, la batalla és, en el seu record d’infants, una tempesta inacabable de trons i llamps –en realitat, esclats d’obusos i bombes de l’aviació– que va durar més de tres mesos. Per a d’altres persones grans, el record és el de la por o de l’angoixa. Por d’anar cap a la mort sense haver experimentat la vida. Angoixa pels qui eren al front, per la pèrdua de familiars que mai han pogut saber on van morir exactament, per les condicions de vida en un moment en què tot el territori de les nostres comarques era zona de guerra.

Reus, per exemple, era una ciutat minada pels túnels dels refugis i amb milers de persones vivint, o malvivint, en cabanes, masos, o en els pobles de la rodalia. Els més afortunats expliquen que no van passar gana, a casa d’uns parents del poble on s’encabiren dues o tres famílies, que només patien pels homes al front o per si trobarien sencera casa seva en tornar a la ciutat. Altres persones ens parlen de les dificultats per abastir-se d’aigua o per trobar menjar aquell estiu. De dones que baixaven a Reus, a la matinada, per fer una llarga cua al Mercadal esperant obtenir alguns queviures de necessitat i de cues trencades per les alarmes de bombardeig.

O de la fugida del poble, en plena línia de foc, cap a pobles veïns on no hi cabia ningú més, o cap a una ciutat castigada pels bombardejos. D’anar amunt i avall, perdent un llençol a cada bugada.

Els testimonis del temps de la batalla et fan veure que l’horror de la guerra és al front i a la rereguarda. En els morts i els ferits, en la por, en una vida que esdevé lluita per la supervivència diària. I que hi ha heroisme sota el foc de l’enemic o en la recerca del pa per mantenir vius els fills.

Guerra de desgast, o d’extermini –Franco volia destruir l’exèrcit republicà sense importar-li el cost–, intent desesperat d’allargar el conflicte fins al previsible esclat de la guerra mundial, l’Ebre és encara un referent clau en la nostra memòria col·lectiva de la cruesa de la guerra que convé no oblidar.

(Versió ampliada de l’article publicat a El Punt, 26/07/2008)

Ezequiel Gort, el passat dijous 24, a la taula de comunicacions en el congrés internacional d’història, celebrat a Móra d’Ebre, on va presentar la nostra aportació sobre «Els bombardeigs al Baix Camp i el Priorat durant la batalla de l’Ebre».