Pobre Tibet

Fa bastants anys que em vaig apropar a la cultura tibetana. Les narracions de viatges de l’Alexandra David Néel foren literatura de joventut i el coneixement del budisme –per allò que té d’espiritualitat agnòstica– forma part del meu bagatge intel·lectual, tot i que aquest interès va anar minvant amb el temps, alhora que el Tibet esdevenia producte de consum.

No cal dir, doncs, que el poble tibetà em mereix tota la simpatia en la seva lluita per preservar la seva identitat cultural i deslliurar-se de l’opressió política del règim xinès. Un règim que, a risc de simplificar, em sembla que reuneix el dolent i pitjor de dos sistemes de dominació: el comunisme d’estat i el capitalisme de desenvolupament salvatge.

El cert, però, és que aquests dies em fastigueja l’onada de solidaritat mediàtica vers el Tibet i la magnificació d’alguna protesta prèvia a l’inici de l’espectacle olímpic. Per la categoria d’alguns personatges –fa angúnia escoltar Bush demanant respecte pels drets humans– i pel record del mal tràngol del 1992 respecte a les pròpies reivindicacions. O per l’òbvia injustícia que suposa que els mateixos mitjans que s’omplen la boca parlant del Tibet callin quan es tracta de reflectir altres aspiracions d’independència nacional no menys legítimes i força més properes.Però la Xina és una gran font de negoci i no volen fer canviar res, més enllà de la crítica de façana per a més glòria de l’occident capitalista. Tot plegat, em dol pels tibetans.

Publicat a El Punt, 09/08/2008

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en les idees. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Pobre Tibet

  1. Xavi Aranda ha dit:

    El “flavour” mediàtic del Tibet ha fet olvidar que aquest país necessitava un canvi polític ja que estava inmers en un règim feudal però el que menys necessitava era ser envaït per un règim comunista per realitzar un crim cultural contra la cultura i la voluntat tibetana.

  2. adrià grandia ha dit:

    Per mi les fronteres, banderes, monedes i moltes de les institucions són figures antiquades, passades de moda. Això si, cal conservar les identitats i cultures de cada “poble” perquè formen part del nostre patrimoni. Cal fer-ho sense imposicions, sense força; doncs la raça humana és per casualitat la imperant sobre la terra.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s