Garcia Oliver

Acabo de llegir Joan Garcia Oliver. Retrat d’un revolucionari anarcosindicalista, de Lluís Alegret (Ed. Pòrtic, 2008). És un treball de divulgació, necessari en la mesura que omple un buit, més enllà de les subjectives memòries del personatge i els articles especialitzats, o la interessant, però limitada, aproximació de Dolors Marín a Ministros anarquistas (Ed. De Bolsillo). El treball d’Alegret apunta molts dels contextos –sense aprofundir-hi– que cal conèixer per interpretar la trajectòria d’aquest reusenc que, després d’haver passat molts anys a la presó, arribà a ministre de Justícia.

Apropar-se a la biografia i al pensament de Garcia Oliver és endinsar-se en la complexitat i les contradiccions dels moviments socials revolucionaris del primer terç del segle XX a l’Estat espanyol, però també permet intuir la importància de la nostra ciutat, en paral·lel a Barcelona, pel que fa a diversos esdeveniments significatius en la història del període. Les memòries i escrits de Josep Banqué –més tard, dirigent comunista–, Joan Montseny i la seva filla Frederica, entre altres fonts, anoten fets i vinculacions sobre els quals caldria treballar. El llibre d’Alegret no hi entra –no li pertoca–, però és clar que, des d’una perspectiva local, Garcia Oliver mereixeria alguna cosa més que les quatre anècdotes recurrents que conformen la seva llegenda.

El 2002, Jordi Martí –Quan el seny esborra la rauxa, El Punt 23/1/2002–es queixava, amb motiu del centenari del naixement d’aquest anarquista reusenc, del poc interès que el personatge motivava en el govern d’esquerres de la ciutat. Continuem igual. Recordar Garcia Oliver és incòmode, no fos cas que sotragui aquesta imatge de lluentor innòcua amb què volen embolcallar el nostre passat.

Publicat (resumit) a El Punt,  4/10/2008

Podeu llegir també l’article La figura de Joan Garcia Oliver al bloc Té la mà Maria

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en les idees. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Garcia Oliver

  1. és penós que un govern de esquerres oblidi al seus, com va passar amb el Garcia Oliver i ara als maquis, guerrilers de la llibertat, a França casi tots tenen la medalla d’honor i en aquest país com que vam perdre, resten olvidats, lamentable tot plegat. Salut.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s