El refugi del mas de l’Isern

La recerca sobre la Guerra Civil desenvolupada enguany per l’Arxiu Municipal reusenc ha incidit especialment en el patiment de la població civil sota els bombardejos de l’aviació franquista. A més del buidat de la documentació conservada i el recull de testimonis personals sobre aquell moment, el treball ha motivat la documentació d’un seguit de refugis antiaeris que es conserven a la ciutat.
La construcció de refugis subterranis fou el mètode més eficaç per salvaguardar la població dels atacs de l’aviació enemiga. A Reus, una ciutat molt castigada per les bombes, se n’hi van fer molts: divuit de públics i un centenar, o més, de particulars –bastits per iniciativa privada, però oberts a tothom–  tant en el nucli urbà com en els masos de les rodalies. Aquests refugis estaven construïts segons els criteris de la Junta de Defensa Passiva i revisats pels tècnic municipals. I encara caldria afegir-hi altres espais –soterranis o el mateix campanar– reaprofitats com a refugi.
En acabar la guerra, Reus disposava d’unes 25.000 places de refugis –16.000 als públics i prop de 10.000 als particulars–, fet que possibilitava encabir-hi, si fa no fa, tota la població del moment. Cal tenir en compte que moltes persones havien fugit del nucli urbà, però que, alhora, arribaren constantment refugiats d’altres zones de l’estat i, més endavant, dels pobles més propers al front. De fet, la relativa baixa incidència de víctimes respecte de la gran quantitat de bombardeigs que va patir la ciutat es pot interpretar en part per l’existència d’aquests equipaments de defensa passiva. Les xifres sobre la capacitat dels refugis, les coneixem gràcies a un estudi realitzat l’any 1944, en un moment en què les autoritats franquistes valoraven la possibilitat que, amb la derrota del nazisme, els aliats ataquessin l’Espanya franquista. Per aquesta raó es va realitzar un estudi per organitzar la defensa passiva de la població i, en el cas dels refugis, es va avaluar la seva capacitat i estat de conservació. A l’Arxiu es conserva un mapa que ubica tots els refugis públics i vuitanta-nou dels particulars. Però n’hi ha més, ja que en els últims mesos hem aplegat testimonis de l’existència d’altres refugis i n’hem pogut visitar alguns que encara es conserven i són accessibles.

isern01.jpg

Ezequiel Gort, amb qui estic treballant sobre els refugis antiaeris reusencs, al primer tram de l’escala. S’hi pot observar la part obrada

Entre aquests refugis particulars, n’hi ha un particularment interessant pel seu excel·lent estat de conservació, al mas de l’Isern, a la carretera del Morell. Es tracta d’un refugi amb galeries excavades a terra, sense cobrir, a excepció del tram inicial d’escales, fet d’obra. Aquesta era una pràctica comuna en molts refugis particulars, i encara en algun de públic, com el de la plaça de la Llibertat, perquè no hi hagué temps per cobrir-lo de volta.
L’entrada principal, que s’obre al davant del mas, porta a una galeria que s’estén sota l’edifici del mas –fet que, sens dubte, ha contribuït al seu bon estat de conservació en no rebre directament l’impacte de les filtracions d’aigua o de les arrels dels arbres– i que compta amb dues sortides alternatives: un pou de ventilació, probablement emprat per treure la terra en el moment de l’excavació, accessible gràcies a uns graons oberts a la terra, i, encara, una eixida al pou d’aigua, obrat, que hi ha al costat del mas.  La sortida cap a un pou d’aigua preexistent és una fórmula que hem constatat en altres refugis propers a masos. L’existència de més d’una sortida era una exigència per a qualsevol refugi pel perill que l’impacte d’una bomba n’esfondrés una. A l’interior de les galeries del refugi hi ha excavat un banc per seure o el que es podia haver emprat com a espai per a la farmaciola, una altra necessitat de tot refugi ja que sovintejaven els accidents quan la gent hi baixava en moments de pànic. El refugi compta també amb una instal·lació elèctrica, posterior a la Guerra Civil.
Malauradament, no hem pogut identificar el moment exacte ni les persones que van construir el refugi. Per la seva proximitat a la via del ferrocarril, la zona va patir algun bombardeig durant la guerra. Probablement acollí la població refugiada en els masos i cases de tros propers. Tot i ser força més petit que els que hi ha dins el nucli urbà, la seva capacitat és suficient per encabir-hi diverses famílies.

isern02.jpg

Una galeria del refugi

El refugi del mas de l’Isern constitueix, en definitiva, un exemple molt representatiu dels refugis particulars, bastits segons la normativa i que es van fer a Reus, que caldria conservar, entre altres, com a complement a la projectada recuperació i obertura al públic de refugis dins el nucli urbà, com el de plaça del Mercadal o el de la Patacada. Sempre comptant amb l’acord dels propietaris, la viabilitat de fer visitable un refugi d’aquestes característiques s’hauria d’estudiar. Però la seva preservació, com a element del patrimoni històric i arquitectònic, em sembla una necessitat fora de tot dubte.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en memòria, patrimoni i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El refugi del mas de l’Isern

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s