El foc a la festa (i per molts anys)

Acaba de sortir el vintè número de Caramella, amb un dossier dedicat al tema del foc i la festa. Un tema oportú i d’actualitat, tot i que la revista, que es va començar a preparar ja fa mesos –és semestral–, no recull les últimes novetats pel que fa a la problemàtica que, arran de la directiva aprovada pel Parlament Europeu sobre la posada en el mercat d’articles pirotècnics, afecta als grups de foc, bestiari i altres manifestacions festives on la pirotècnia és un component substancial.

caramella20.jpg

No cal insistir en el fet que l’aplicació d’aquesta normativa pot posar en perill la pervivència de no poques festes i pràctiques festives a casa nostra. Cal demanar, per tant, a la Generalitat i al Govern espanyol –la responsabilitat de l’aplicació d’aquesta directiva correspon a l’Estat– que utilitzin les eines que la mateixa normativa posa al seu abast per preservar les formes tradicionals d’ús de la pirotècnia a les nostres festes. El manifest que ja han signat centenars d’associacions i grups festius especifica que «l’aprovació de la nova Directiva 2007/23/CE del Parlament Europeu, per tal de regular el mercat dels materials pirotècnics de la Comunitat Europea, ha comportat per part del Govern Espanyol la còpia literal de la Directiva mitjançant l’Ordre PRE/174/2007, amb importants limitacions per a l’ús dels artificis pirotècnics, sense realitzar distinció entre ús privat i ús per a elements festius de cultura popular i tradicionals. Aquest fet comporta l’impediment de la participació d’aquests elements en les processons, seguicis festius i qualsevol acte per part de Balls de Diables, Bèsties de Foc, Salt de Plens, etc.», i demana que «el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Govern espanyol, com a òrgans competents, estableixin el caràcter singular dels elements festius de cultura popular i tradicionals catalans, mitjançant una regulació específica en l’ús dels materials pirotècnics, que garanteixin el correcte desenvolupament de les diferents representacions festives dels grups de foc i de les corresponents colles infantils». Amb aquest motiu, el proper dissabte 7 de febrer hi ha convocada una concentració a Berga.

La mobilització dels mateixos grups, d’una banda, i les iniciatives parlamentàries, de l’altra, han de servir per fer palesa una necessària posició de força per tal que no perdem una part del nostre patrimoni cultural.

Malgrat tot, és ben segur que aquest és un moment clau en la història de la festa. Per un costat, el pes patrimonial de determinades celebracions juga a favor que es consideri la seva excepcionalitat i es preservi la seva continuïtat. Cal pensar, però, en moltes altres pràctiques festives, menys conegudes o menys publicitades, que poden acabar en el record. I que més enllà de la tradició i el patrimoni, conceptes prou importants, hi ha el dret a continuar creant, a poder jugar amb foc –i no només en el sentit simbòlic de la paraula– per construir nova festa de carrer. No podem quedar-nos en defensar només allò que ens arriba del passat, encara que, sens dubte, és plenament vigent. Ni limitar-nos a salvar de la crema els mobles de més valor.

diablesencamisada.jpg

Els diables de l’Encamisada, a Falset, el passat 17 de gener

El preu que s’haurà de pagar, segurament, no serà barat. Caldrà filar prim en allò que volem tenir a la nostra festa i amb quines complicitats ho mantenim. No s’hi val –ni ara, ni encara menys en el futur– parlar de cultura popular o tradició ancestral i sortir al carrer sense entendre de contextos ni situacions concretes, anant a l’ample. Hem d’entendre que la tradició és allò que col·lectivament decidim que es pot fer i que no es pot fer, en un poble, un dia determinat. I que el que és acceptat sense problemes en un indret no serveix potser per al poble veí. I, en aquest sentit, l’actitud de moltes colles de foc no hi ha ajudat gens ni mica. Ara més que mai, necessitarem complicitats entre actuants, espectadors, participants, públic, veïnat i ajuntament per construir la festa. Això sí, cal que abans no ens tallin les ales. Per això, ara toca moure’ns.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El foc a la festa (i per molts anys)

  1. Si, jo aquests dies estic parlant del tema al bloc. El divendres justament penjaré un post sobre la revista Caramella, 20. Salutacions Salvador.

  2. Heribert ha dit:

    Totalment d’acord, però el que em preocupa és que ningú parla de Sant Joan, la nostra festa més participativa i popular a nivell general, la nit en la que moltíssima gent utilitza pirotècnia. Està bé defensar els grups i festes de foc, però crec que Sant Joan és la més popular i lliure, per tant, caldrà també defensar aquesta festa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s