Una infància traumatitzada sota el franquisme

Trobar-se l’Amparo en els actes sobre memòria històrica que s’organitzen a l’Arxiu és habitual. Vol saber més d’un passat recent i amagat. I com tantes altres «hijas de rojos» que van viure els difícils temps de la postguerra, ha posat la seva experiència vital al servei del coneixement històric i de la pedagogia per al futur. Altres han preferit l’oblit. Nascuda a Barcelona el 23 de gener de 1936, el seu pare –mariner– va ser empresonat en els primers mesos de la guerra. La seva infància és la suma de records de les visites a la presó de Palma, les privacions, la malaltia que l’afectà –un tumor blanc al maluc–, el seu ingrés a l’Asilo de San Rafael de les Corts, la manca d’atenció efectiva, el trobar-se a les portes de la mort…

«El tumor se li va agreujar i va estar molt greu, tant, que la van passar al final de la sala, amb les nenes que estaven a punt de morir-se; les monges ja els hi tenien preparats als peus del llit els vestits de comunió que els hi serviria de mortalla. Per sort, quan el capellà va anar a visitar-la i li va preguntar si volia anar al cel a veure la Verge, ella va començar a saltar sobre el llit cridant: “no, no, no…”, i això possiblement la va salvar, perquè se li va rebentar i va sortir tota la porqueria que s’havia acumulat per la infecció.»

El coneixement d’aquella experiència traumàtica, de no aprendre, dels càstigs –alguns tan brutals com tancar-la en una habitació, amb una nena morta, perquè s’havia pixat al llit–, de només resar i resar, ens apropa a la quotidianitat d’un règim dictatorial que, més enllà de la repressió dels seus adversaris, considerava els ideals de llibertat i justícia social com una malaltia que s’havia d’extirpar a la força de la ment dels seus fills i filles.

El testimoni de l’Amparo la fa protagonista –una entre moltes–, aquest dissabte, de la presentació de l’indret web sobre la infància tutelada en el franquisme, que recull el treball que desenvolupen tres investigadores, Elena Ràfols, Maria Verdú i Neus Garcia. En aquestes pàgines, hi trobareu un resum de la seva història de vida i la d’altres persones, en un intent de recuperació de la memòria que, tal com han fet altres treballs sobre els nens perduts, ha de permetre copsar la brutalitat de la dictadura franquista respecte els més petits.

Un coneixement útil i molt necessari quan, en l’actualitat, els dolguts reaccionaris de sempre s’atreveixen a comparar, d’alguna forma amb les imposicions del franquisme, la definició de continguts educatius –que hem de discutir i millorar, és clar– que fan els governs democràtics.

Dissabte 28 de febrer
Sala del Castell (Arxiu Històric)
A les 7 de la tarda. Presentació del lloc web www.infanciatuteladaenelfranquisme.cat
Amb les intervencions de Pilar Pérez, regidora de Participació i Ciutadania de l’Ajuntament de Reus
Maria Verdú, Neus G. Ràfols i Elena Ràfols, historiadores
Amparo Garcia, ex «nena internada»

(Us recordo que des de les 10 del matí fins a les 7 de la tarda es desenvoluparà, a la mateixa sala, la jornada «La lírica de la lluita: cançons, idees i revolució», organitzada per la revista Caramella amb motiu del seu desè aniversari.)

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en memòria i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Una infància traumatitzada sota el franquisme

  1. Antoni Tàpia ha dit:

    Gràcies per l’article i pel blog. Malauradament segueix essent necessari recordar a la gent la foscor del franquisme. Jo vaig tenir la sort de nèixer quan ja havia acabat, però imagino el que déu ser haver crescut en un país dominat per una dictadura feixista.
    Precíssament aquesta setmana he escrit un article sobre el tema del franquisme, donat que fa pocs dies ha fet 35 anys de la mort del dictador. Us convido a llegir-lo:

    http://almeuentendre.wordpress.com/2010/11/24/el-franquisme-35-anys-despres/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s