Castells llegendaris

Ahir, en el marc de les activitats al voltant del cinquantenari de la mort de Joan Amades i Gelats (1889-1949), es va presentar, a Reus, la monografia Castells llegendaris de la Catalunya Nova, de la col·lecció «Biblioteca de Tradicions Populars». La reedició facsímil, a càrrec de l’associació cultural que porta el nom del prolífic folklorista, inclou una introducció, meva i de l’Ezequiel Gort, sobre els castells i les llegendes.

castellegenda.jpg

Certament, el castell és un edifici propici a generar llegendes. Pel seu simbolisme –seu del poder–, la seva funció militar –defensar el poble o sotmetre a la població–, la seva ubicació –molts cops, en una situació privilegiada, que caracteritza el paisatge–, els castells són indrets paradigmàtics per contenir llegendes que recreen un passat llunyà, a cavall de la història i la fantasia. Llegendes que, més importants que per la seva veracitat històrica, és a dir, per la seva proximitat a les interpretacions que possibiliten les fonts documentals, ho són perquè ens aporten un testimoni de la percepció de la història. El llibre de Joan Amades és una col·lecció de referències breus a les llegendes que es vinculen a diferents construccions de la Catalunya Nova.

A les nostres comarques, l’exemple paradigmàtic de llegenda vinculada a un castell és la del salt de la reina mora, al voltant de la conquesta cristiana de Siurana, últim baluard del poder musulmà –amb Tortosa i Lleida– a les terres de la Catalunya Nova.
El nucli de la llegenda és, sens dubte, l’opció de la noia –filla del rei moro o esposa, segons les versions– de morir, saltant a l’abisme, abans de caure en mans dels conqueridors.

Les versions de la llegenda –n’hi ha desenes, des de les aplegades de la tradició oral a mitjan segle XIX fins a les literàries de finals del XX– possibiliten interpretacions ben interessants del seu significat. L’acció de la reina o princesa mora, la noia que prefereix la mort a casar-se amb el cabdill cristià que li ha ofert el matrimoni, té una forta càrrega simbòlica. Vençuda,  prefereix abans la mort, que la farà ingressar immediatament en el món mític, que la vida i la dissolució de la seva identitat. Sense el seu sacrifici, el record de la presència musulmana a Siurana s’hauria esvaït o seria força menys viu. El salt de la reina mora és, en definitiva, un acte noble que perpetua el record dels vençuts en el temps.

Es pot constatar, en canvi, com altres versions –sobretot, les recreacions literàries del segle XX–, insisteixen a presentar la reina mora, ara esposa del rei, com una dona prepotent, confiada en la inexpugnabilitat del seu castell, que encegada per la derrota es precipita follament a l’abisme. Això quan no s’explicita el menyspreu dels assetjats per les creences dels guanyadors o un punt d’intervenció divina en la conquesta del castell. És una altra reina mora, més adient a una tradició cristiana que sembla que ha d’impregnar tota manifestació de cultura popular.

La llegenda té afegits i derivacions, com la del jueu traïdor que possibilita la conquesta o la de la tomba de la reina, un sarcòfag que encara es pot observar a l’exterior de l’església de Siurana, al costat de l’absis. I encara un detall gens secundari: la petjada que el cavall deixa a la roca, vora el cingle, en el moment del seu salt al buit, i que la gent de Siurana, expliquen, s’ha encarregat de repassar durant generacions per tal que no es perdi.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s