La vella sense cames

Un dels estadis finals en l’evolució de moltes tradicions folklòriques és el seu pas al repertori infantil on –perdut el significat i el context– poden perviure durant generacions. En són bon exemple nombroses cantarelles de joc, rastres d’antigues oracions o fórmules màgiques, versions fragmentàries de cançons narratives, a cops carregades de simbolismes eròtics, o inintel·ligibles en conjunt. Com les danses de carnaval o els provocatius jocs de festeig que acaben com a innocent ball de canalla. O el reflex d’antigues creences, ja abandonades pels adults.

En el present, el procés no s’atura, fins i tot, s’institucionalitza. N’és un bon exemple, a Reus, el programa sobre el calendari festiu a l’escola que comportarà que aquesta setmana la imatge de la vella que penja a les Peixateries Velles perdi la seva última cama. Treballar la festa popular a l’escola és positiu i necessari. Perquè possibilita la transmissió de coneixements i continguts –tradició és transmissió– en un context social en què s’han perdut o no existeixen altres canals. Sobretot en el cas de les festes que són vives i constitueixen un referent per a una part important de la comunitat que les celebra, però són poc conegudes per la resta de població. Fer-ho sobre festes desaparegudes o que han canviat moltíssim pot ser útil per fer una didàctica entretinguda de la història, saber dels valors i les creences que eren presents en la pròpia comunitat en el passat i contrastar-los amb els del present. Sempre que aporti coneixement.

Serrar les cames a una vella que simbolitza un període que, més enllà de les creences personals, ha perdut el seu significat públic i les pràctiques socialment majoritàries, ha esdevingut una activitat d’èxit, un espectacle divertit que suposa una estona d’allò més entretinguda als petits. Veurem, però, què aporta al futur de la cultura popular.

Publicat a El Punt, 06/04/2009

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s