Un bon exercici de memòria

poboledagc1.jpg

Aquest dissabte he tingut l’honor de participar, convidat per l’Associació de Dones de Poboleda, en un acte en memòria de les víctimes de la Guerra Civil a la població. No se m’acut dir-ho d’altra forma: el treball que ha fet l’Associació per refer les biografies i aplegar fotografies i documents sobre els morts al front, els afusellats, la persona que va acabar al camp de concentració de Mathausen, la dona víctima d’un bombardeig a Falset o els empresonats; la sobrietat de l’acte, l’homenatge als supervivents, constitueix  un digníssim exercici de memòria que retorna, abans de res, uns noms i unes vides a la història col·lectiva.

La resposta popular fou excel·lent, tant en el moment de descobrir una placa a la Placeta, a càrrec d’Adam Manyé. i els parlaments –sota l’amenaça imminent de tempesta–, com en la presència d’un nombrós públic que omplia la sala d’actes on va tenir lloc la taula rodona sobre la Guerra Civil al Priorat.

poboledagc2.jpg

Fa just un any, en aquest mateix espai, publicava un article, Dels llibres a la llibertat, on parlava de Josep Abelló, un vell militant de la CNT que em parlà d’idees i de col·lectivitats, d’esperantisme i de la diada del llibre, d’experiències de cultura popular a Poboleda fa més de setanta anys.

Abans d’ahir el Josep estava especialment emocionat. Havia aconseguit un objectiu llargament cobejat: el record dels companys morts o desapareguts aquells dies de tràgics combats. Com els que va veure morir en una nefasta jornada durant la batalla de l’Ebre. I, encara, amb un especial esment a Àngel Oliveres, un amic a qui va perdre la pista després de visitar-lo a Llardecans i que potser va morir a l’hospital d’Ulldemolins.

A la taula rodona –Hortènsia Grau, Toni Orensanz i jo mateix– es parlà de la guerra a la comarca. La Guerra Civil va suposar grans pèrdues. De vides humanes, primer de res. I de patrimoni artístic, es recorda sovint. Però també la frustració de projectes, d’iniciatives associatives al servei de les classes populars, com la Cooperativa Obrera El Porvenir de Falset –que esmentava Toni Orensanz– o les biblioteques i escoles racionalistes impulsades per les mateixes societats de treballadors. La rebel·lió militar del 18 de juliol va representar la fi de moltes il·lusions. La guerra ho condicionà tot i, als pobles, les dificultats per construir-hi un nou model social davant el buit de poder que deixà el fracàs del cop a Catalunya foren moltes. Amb llums i ombres, amb experiències d’autogestió local dignes de ser estudiades i amb violència a la rereguarda. Amb històries humanes de solidaritat internacional, de refugiats i de víctimes oblidades. Com reivindicà el Toni, potser ja és hora de parlar-ne, cada dia i amb tota normalitat.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en memòria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Un bon exercici de memòria

  1. Jesús M. Tibau ha dit:

    cal tractar amb dignitat la nostra memòria i els seus protagonistes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s