«La sala llarga»

He començat a llegir La sala llarga, d’Antònia Abelló, editat per l’Ajuntament de Reus. No sé si és del tot correcte parlar d’un llibre que és a mig llegir, però el cert és que m’ha impactat. Coneixia ben poc la vida de l’autora, però me n’he assabentat força més gràcies a l’entusiasme de la responsable de l’edició, Carme Puyol, mentre treballava sobre els papers de l’Antònia, cedits per la família a l’Arxiu Municipal, o escoltant-la en conferències o espontànies i interessants aportacions a unes jornades d’estudi.

He començat el volum, que inclou, a més, un estudi introductori i una selecció d’articles, directament pel text d’aquesta novel·la autobiogràfica que relata l’experiència d’Antònia Abelló a la presó en el primer i més cruel franquisme. Acostumat com estic a buidar dietaris de guerra i diaris personals, a la recerca de testimonis, m’he adonat ben aviat que La sala llarga va força més enllà de l’anotació quotidiana de l’experiència viscuda i esdevé un relat literari d’una força colpidora en què els petits detalls esdevenen eines per copsar la brutalitat del moment i l’enorme capacitat humana per fer front a l’adversitat i resistir, sovint des de l’humor, l’infortuni imposat. La narració blasma amb ironia i contundència un règim on la pretesa culpabilitat podia raure en una relació de parentiu o en el fet d’haver escrit incitant a una rebel·lió amb efectes retroactius i inversos, perquè els que realment s’havien rebel·lat contra la legalitat republicana havien estat els botxins. On la mort amenaça des de la injustícia. Un relat escrit des de l’estimació a la ciutat i el país, que es construeix, a cops, com una suma d’instants, que s’han de conèixer a poc a poc. M’ha alegrat el bon resultat que ha tingut el llibre per Sant Jordi. I, mentre el continuo llegint, us convido a acompanyar-me.

Publicat a El Punt, 27/04/2009

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en memòria i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a «La sala llarga»

  1. Carme Puyol ha dit:

    Gràcies Salvador per la teva columna a El Punt.
    Ha estat molt gratificant veure la bona acollida que ha tingut l’edició de La sala llarga en la diada de Sant Jordi. Des que vaig tenir l’original a les mans i la vaig llegir per primer cop, vaig assumir el compromís personal i professional per tal que aquell mecanoscrit de l’Antònia Abelló inèdit, oblidat i silenciat veiés la llum per seu valor com a testimoni viu, valent, a cor obert i pur reflex de l’experiència viscuda i fidel a l’ideal republicà que ens ajuda a bastir l’univers carcerari del règim de Franco en el vessant més íntim i quotidià i per tant a reconstruir una part fosca de la memòria històrica col·lectiva.
    Avui el projecte és una realitat i l’escriptura testimonial i memorialística d’Antònia Abelló ha arribat als seus conciutadans. Assenyalar que molts joves es van apropar a les parades de la plaça interessats per La sala llarga. En la seva maduresa, quan es va implicar de nou de forma activa en la vida política, manifestava una profunda esperança en la nova sava, en la gent jove, valenta i decidida, que demanava, al carrer i a crits, quan calia la normalitat política al nostre país malmés per quaranta anys de dictadura.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s