Dies d’hoquei i futbol

No sóc gens aficionat als espectacles esportius, però considero que les celebracions de les victòries esportives –referents al futbol, bàsquet, hoquei o altres esports– constitueixen, ara per ara, una interessant manifestació de cultura popular que es pot vincular als antics carnavals o a les solemnitats populars amb motiu d’un esdeveniment cívic o polític. Efectivament, podem constatar en aquestes celebracions populars la transgressió de l’ordre establert que caracteritza necessàriament la festa, l’ús de màscares –elements d’indumentària que identifiquen els participants i que possibiliten l’adopció d’actituds fora de la normalitat–, la definició d’espais per a la celebració i de rituals propis que la caracteritzen.

Els esportistes són els herois contemporanis que retornen victoriosos de més o menys llunyanes terres i que, com els antics  herois, reben l’homenatge del poder civil i ofereixen el seu triomf al poble, que es reuneix al seu voltant per afalagar-los i gaudir de la seva glòria, i a la divinitat –a casa nostra, habitualment, a alguna imatge de la marededéu– abans de tornar a assumir nous reptes.

No us hi capfiqueu: el model fa segles que funciona i la nostra societat només hi posa una mica més de tecnologia, que comporta la immediatesa en el coneixement del fet a celebrar.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Dies d’hoquei i futbol

  1. Si, jo tampoc soc gens aficionat a aquests espectacles esportius, d’equip, de motor i altres mandangues.
    La teva reflexió és molt encertada. És veritat, el poble sempre ha organitzat homenatges pels seus herois i ha donat la benvinguda a les divinitats estimades. Sembla però, que ara es deixen portar per l’espectacle senzil de la competició de pilota.
    No té res d’excepcional, ni pot causar gran admiració, doncs algun equip o altre ha de guanyar cada temporada, suposo. Altra cosa és rebre uns alpinistes que han coronat un 8.000 que això si que és memorable. Clar, jo ho veig així doncs l’esport ni fu, ni fa.

  2. NR/eus ha dit:

    Molt bona l’interpretació antropològica.
    Llàstima que el ramat sols es bellugui per esdeveniments de riuada i no faci servir millor les neurones, que sembla que també estan en crisi.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s