Monuments efímers

Ahir vaig fer un comentari sobre la funció social de les celebracions esportives com a continuadores de les antigues solemnitats amb què es festejava esdeveniments cívics. A tall d’exemple –un dels més representatius–, a Reus, el 28 i 29 de febrer de 1852, es van fer festes pel feliç restabliment del part de la reina Isabel II. Us transcric una anotació del dietari de Francesc Torné:

«Al dia 28 a las 10 del matí descobriren lo cuadro de S.M., rompén la música y tronada, y enseguida feren las torras, al que lo Ajuntament anà acompanyat de mols convidats, música, las torras y gegans y al devan alguns balls de diables, tiran carretillas  y  també aquets ab dos timbals a cavall com a Tarragona y acompañats, anaren a la parròquia a cantà un Ofici y después Tedèum devan de Jesús Sacramentat ab acció de gràcies. A la tarde, jochs de campaña, com són cós de sachs, una peseta ab una paella y puixà a tocar lo conill, pujan ab un pal ansabonat, etc. A la nit la música tocà a la plaza.»

Música, tronada, castells, gegants i diables. Tot un repertori de manifestacions festives tradicionals que no arribaren a tenir moltes festes majors de bona part del segle XX. Un altre dia tornaré a parlar d’aquesta festa. Però avui em limito a constatar que, al llarg del temps, es repeteixen les ocasions en què el poble surt, més o menys espontàniament, a celebrar una victòria militar o un esdeveniment polític i el consell municipal s’hi afegeix encenent una tronada o traient els gegants al carrer.

La piràmide, en una solemnitat de finals del segle XIX

El costum dels representants del poder per sortir a la fotografia no és nova en absolut. Quan encara no s’havia inventat, ja procuraven fer-se presents als ulls del poble, concentrant-lo a la plaça, on s’oferien balls i entreteniments, passejant per carrers engalanats amb arcs triomfals de fusta i roba o enramades vegetals. Entre aquestes construccions efímeres, a Reus fou ben coneguda la piràmide, estructura monumental que es plantava al mig de la plaça del Mercadal, amb una decoració que canviava segons la motivació de la festa. Tot plegat, divertiments i disbauxa per al poble. Solemnitats, però, on cada estament ocupava el seu lloc i manifestava el seu poder. I que servien, per tant, per cohesionar la comunitat i consolidar l’ordre social.

I, sense deixar la història de les festes locals ni de parlar de monuments efímers, cal recordar la primera falla de la Festa Major de 1966 en honor a l’equip d’hoquei del Reus Deportiu, aleshores campió estatal. Fou impulsada per la colònia valenciana reusenca i es va plantar el 25 de juny. Com a ninot principal tenia un jugador de l’equip reusenc i, com a complement, hi figuraven diverses referències humorístiques a la recollida d’escombraries, els exàmens per obtenir el permís de conducció o l’estrafolari projecte d’ubicar una antena dalt del campanar per millorar la recepció de la televisió. Va cremar el dia 27 a la nit.