Una visió personal de Montsant

Pocs dies abans de Sant Jordi es va presentar, a Ulldemolins, Montsant, parc natural. Aquest és un llibre de fotografies, en edició de format gran. Els textos, breus, de Mariona Cuadrada, Ezequiel Gort, Roger Pascual, Joan Vaqué i qui escriu aquest bloc, constitueixen una mena d’introducció temàtica al que, fet i fet, constitueix el nucli de l’obra: un treball artístic, com la defineix l’autor, Xavier Vaqué, fotògraf de la Vilella Baixa.
El llibre l’encapçala una primera part de presentació formal del Parc, un reportatge sobre aquesta jove institució que ha endegat diverses línies de treball quant al coneixement del territori, la difusió dels seus valors patrimonials, els programes d’educació ambiental o la gestió dels recursos.

pmontsantpn.jpg

El gruix de l’obra el constitueix, evidentment, el treball fotogràfic de Xavier Vaqué. Un treball que ens aporta, com no pot ser d’altra forma, la seva visió personal. Un Montsant amable i accessible –els penya-segats es veuen des de baix–, de clima temperat i primaveral –només un parell de fotografies fan pensar que, de vegades, fa fred, neva i gela a la muntanya–, on els components naturals del paisatge dominen sobre les construccions –marges, barraques o anjubs–, que evidencien l’ús humà de la muntanya, on la natura domina, en definitiva, àmpliament sobre la cultura, representada per alguna festa i unes poques escenes de quotidianitat lúdica. Un Montsant humit i verd, d’aigua abundant i vegetació esplendorosa.
El llibre ens apropa a un paisatge de la serralada que té poc a veure amb la visió prou comuna d’una muntanya aspre i de secà, mediterrània, de camins de vertigen, graus verticals o barrancades solitàries i perdedores. El podríem ubicar conceptualment a l’altre extrem –pel color i pel que mostra– de treballs de referència com Montsant en blanc i negre, de Ramon Cuadrada, o de les carpetes de la desapareguda Agrupació Fotogràfica de Reus.
Un llibre que mostra com les percepcions de la muntanya són molt diverses. La del caminador que compta minuts, o aquell que sense pressa segueix la llarga carena de la serra Major. La de qui passeja en família fins a l’ermita de la Mare de Déu. La de qui s’arrisca i cerca la dificultat tècnica en la proximitat a la roca que s’escala…
A Montsant pots restar embadalit contemplant el paisatge des del capdamunt dels cingles de la serra Major o fer volar la imaginació observant les formes arrodonides per l’acció dels elements mentre davalles pel vessant de la Llena. O observar els pouets i les balmes murades, i evocar com podien viure aquells que hi feren estada. I encara constatar l’activitat agrícola present, en conreus d’oliveres o vinya. I, és clar, recordar el component espiritual que dóna nom a l’indret, apropant-se a les ermites escampades arreu de la muntanya o a Escaladei.
Visions de la muntanya que, de ben segur, es creuen i barregen, aporten coneixement o generen emocions i fan de Montsant una muntanya emblemàtica. Sens dubte, aquesta aproximació personal i artística de Xavier Vaqué connectarà plenament amb alguna d’aquestes percepcions i contrastarà amb altres. No podia ser d’altra forma.
I cal suposar que Montsant tindrà noves lectures en el futur, sempre enriquidores, també amb el suport institucional del Parc Natural.

Montsant, parc natural
Fotografies de Xavier Vaqué
Parc Natural de la Serra de Montsant/March editor.
El Vendrell, 2009

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en publicacions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Una visió personal de Montsant

  1. martelldereus ha dit:

    Crec que la creació del Parc Natural ha estat molt positiva per la conservació del Montsant. Es evidentment que la garantia no es definitiva però es un plus respecte altres indrets que no tenen aquest nivell de protecció. A les Muntanyes de Prades el promés projecte de Parc Natural jeu entre els papers acumulats al despatx del Conseller Baltasar, el qual ha fet palés, un cop més el seu elevat nivell d’ineptitud.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s