Balanç familiar del Trapezi

elefant.jpg

L’elefant sota la teiera

A casa hem fet balanç del Trapezi. Aquests dies, segons les preferències i les possibilitats –el qui escriu aquest bloc tenia un compromís fora de Reus el dissabte a la tarda–, els de casa hem vist diferents espectacles. Destaquen, per votació familiar, Pffffff, dels francesos «Akoreakro», i La Piste là, dels també francesos «Cirque Aïtal». Sense oblidar els «Phare Ponleau Selpak» de Cambodja, un grup que, a més de la bona feina, desperta complicitats pel projecte que representa. Ni desmerèixer pas altres espectacles que ens van fer passar estones divertides i entretingudes.

trapezi0.jpg

Dir que el Trapezi d’enguany ha estat un èxit no és dir res de nou. Que pot morir d’èxit, com qualsevol festival, tampoc. En tot cas, encara que sempre és bo escampar els espectacles sobre el territori urbà  i cercar fórmules per encabir més espectadors, en condicions raonables, a cada funció, el cert és que el nostre Trapezi és encara lluny de la massificació angoixant que ha ofegat altres esdeveniments. Els carrers són plens de persones que volen veure algun dels espectacles, però, afortunadament, no són encara farcits de gent que omple els carrers sense saber massa bé perquè hi són, o només perquè hi ha ambient i tocar anar a Reus.

Hi ha saturació, evidentment, però és sobretot en determinats moments i per a determinats espectacles. I això és inevitable, sobretot quan se sap que són bons. Pffffff es pogué veure, el divendres al vespre, arribant amb raonable antel·lació a les Peixateries Velles. El dissabte, impossible.

trapezi1.jpg

És positiu que el Trapezi arribi del Parc de Sant Jordi a l’Estació Enològica i al mas Iglésies –i encara a altres indrets–; també ho és que el nucli antic, però, bategui a ritme de circ.

L’espectacle inaugural fou una delícia. La Montsant el va veure tres vegades –conseqüència de viure en un carreró del nucli antic on la música a la plaça del Mercadal s’escolta en viu i en directe– i no hi ha dubte que aquesta proposta ha estat un dels encerts del festival.

trapezi2.jpg

Personalment, acabar seguint la cercavila dels ja tradicionals «Au près de ma blonde» pels carrers del nucli antic és la millor manera d’acabar el Trapezi i anar desconnectant poc a poc. Avui tocava retornar a la normalitat amb un cert regust de l’endemà de la festa.

trapezi3.jpg

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s