Dames i Vells

Enguany torna al carrer, per Festa Major, el ball de Dames i Vells. En el passat, la ciutat havia estat, diuen, capital d’aquesta pràctica festiva de teatre popular de carrer: «Reus és indubtablement lo Coliseo ahont s’ha fomentat, y fins lo Conservatori de ahont sortian los mestres que la mantenian y propagavan», escrivia Antoni de Bofarull fa més de cent anys. Un fet gens sorprenent si tenim en compte la rica tradició teatral de la ciutat.

Els balls parlats són representacions dialogades que inclouen una part de dansa –a cops, sovint, només per canviar d’escena o desplaçar la comparsa d’un indret a l’altre– amb acompanyament musical i tonada pròpia.

De balls parlats, a Reus, se n’ha conservat un, el ball de la Mare de Déu, que figura la llegenda de l’aparició a la pastoreta i que es representa, de tant en tant, sobretot quan hi ha festa grossa per Misericòrdia. També hi podem comptar el ball de Sant Miquel, que, alguns anys, han recreat els diables.

Ara, la companyia reusenca La Gata Borda treu al carrer aquest ball, conegut a Reus des del segle XVI i que es representà fins a mitjan segle XIX. El ball és el paradigma de la transgressió que comporta la festa. Pel seu argument, basat en el diàleg burlesc entre homes vells i caducs amb dones joves i eixerides. I per la inversió de papers –homes vestits de dones i, ara també, dones vestides d’home– que comporta.

L’aposta del grup reusenc  mereix, des de bon començament, una felicitació entusiasta. Pel que suposa de reincorporar un gènere, cabdal en la tradició festiva local, al repertori de la nostra Festa Major. Per fer-ho amb una peça gens innòcua que no pot deixar indiferents als espectadors i que obliga i possibilita l’actualització permanent del text. Per proposar-ho a pocs quilòmetres d’un ball de Dames i Vells, el de Tarragona, que és un referent indubtable per al teatre popular del país i que els acompanyarà en la seva estrena.

Per cert, no els busqueu a la professó. El ball és per ser gaudit en una plaça o en les seves evolucions informals pel carrer. També cal felicitar, doncs, el nou ball per fer evident que la festa va més enllà dels recorreguts dels ja saturats seguicis.

Publicat a El Punt, 08/06/2009

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s