Immersió festiva

Ahir es va inaugurar al Museu d’Art i Història de Reus, a la plaça de la Llibertat, «Ara toca festa», una exposició que vol fer viure i sentir les festes majors reusenques durant tot l’any. La mostra és de llarga durada, amb voluntat d’esdevenir el nucli de l’exposició permanent de la futura Casa de la Festa reusenca.

atf01.jpg

L’exposició vol apropar els visitants a la festa amb tots els sentits: des de la imatge, fixa o en moviment, fins a la recreació digital de la plaça del Mercadal, o la sonoritat de la festa, farcida de tonades tradicionals, sons i esclats pirotècnics. Vol donar a conèixer les olors i els gustos d’una gastronomia vinculada a les festes majors.

Com és lògic, l’exposició comptarà amb visites comentades i activitats per a grups escolars o turístics –amb fulls de visita en diferents idiomes–, però, des d’avui mateix, «Ara toca festa» és una exposició per ser vista poc a poc, individualment o en grups familiars, per aturar-se en els detalls i per redescobrir la festa. És una exposició densa, per la  quantitat d’informació, i intensa, pel conjunt de propostes sensorials i emotives que conté.
A la mostra hi ha peces d’un gran interès etnològic. Les tres parelles antigues de gegants, amb les velles estructures de fusta, llueixen un cop restaurades i conservades per al futur com a testimoni que la ciutat compta amb tradició gegantera ben arrelada en el passat, viva al carrer i viscuda amb emoció per la població, que alhora té cura d’aquestes joies del patrimoni festiu català com són els gegants de Reus.

atf02.jpg

No menys interessants, però més recents en el temps, són els nanos de l’escultor reusenc Modest Gené que inspiren les parelles actuals. Les seves dimensions i les seves faccions, que accentuen el caire grotesc dels personatges, sorprendran aquelles persones que no els coneixien i, potser, faran por als més petits. Ja pertoca. Perquè que la superació de la por o el respecte temorós que inspiren les figures de nanos, els gegants, el trons i altres esclats pirotècnics a la canalla –no a tothom per igual, és clar– formen part també de moltes vivències interioritzades que fan de la festa un referent d’identitat.

De la Tronada, manifestació emblemàtica de la nostra Festa Major, se’n mostra una selecció dels mascles –algun, potser, anterior al segle XVIII– que al llarg del temps han servit per muntar-la i dels estris per a la seva preparació. I podem guaitar des d’una simbòlica finestra a un Mercadal a petita escala on la Tronada esclata sense fi.

En el mateix sentit, en una encertada síntesi entre la innocent i captivadora màgia d’una barraca de fira del segle XIX i la tecnologia del segle XXI, l’exposició mostra una recreació digital de la desfilada dels elements del seguici festiu des de sota els porxos de cal Navàs.

atf03.jpg

Els antics vestits de ball de diables, dels segles XVIII i XIX, són un altre exemple material de la riquesa del nostre patrimoni festiu, que aplega coneixement, documentació, però també objectes i indumentària que reflecteixen el desenvolupament de la festa al llarg dels  segles. Uns vestits en què les petjades del temps, d’un ús continuat i del reaprofitament de materials, es fan ben evident i que permeten, per tant, copsar la seva trajectòria a la festa. També convé esmentar les gralles, exposades en la vitrina dedicada a la música, instruments de propietat municipal que equipaven els músics que feien ballar els gegants en un moment en què el nombre de colles de grallers minvava arreu de Catalunya.

L’exposició valoritza el paper simbòlic de la teiera, estri funcional per a la il·luminació dels carrers, avui senyal de festa gran quan s’encén el 28 de juny. I mostra l’antiga bandera de la ciutat. O un canó pirotècnic dels emprats per anunciar les festes.

També permet jugar amb el balanceig de la fotografia articulada d’un castell. I obtenir informació sobre el conjunt de costums i grups que formen part de la festa en els plafons escampats, en un recorregut que cada persona pot fer al seu gust.

atf04.jpg

En definitiva, «Ara toca festa» és una exposició per passar-hi una bona estona. O per anar-hi més d’un cop. Sobretot si ens entretenim amb el recull d’imatges en moviment, de pel·lícules de la dècada de 1920 al present que es projecten i evoquen, si més no per a la gent de Reus, evolució, canvis i transformacions en la manera de vestir i de bastir la festa. Una visió de conjunt que, des de la il·lusió de continuïtat que genera la persistència d’uns rituals i uns objectes en el temps fins a la constatació del canvi constant que traspua la vitalitat de la festa, ha d’interessar a qualsevol persona que vulgui viure, sentir i entendre la Festa Major de Reus.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Immersió festiva

  1. Xavi ha dit:

    encara no l’he vista però s’em cau la “baba” del que acabo de llegir i veure en fotografies! Molt bona feina i molt bona festa major!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s