El fil tallat

Caramella, revista de música i cultura popular, dedica en el seu últim número un ampli monogràfic a les ermites i els aplecs. La publicació, en la seva línia habitual, proposa una aproximació contemporània al tema que, a més de l’anàlisi d’aquests indrets com a espais de religiositat popular i la descripció etnogràfica de diferents celebracions, incideix en la funció de les ermites com a llocs de trobada i les seves implicacions socials o polítiques. Un dels articles que inclou l’edició –d’Agnès Toda– parla dels aplecs de Paret Delgada. Els aplecs de la Selva del Camp, des de la proximitat, són un referent de la reivindicació nacional durant el franquisme. L’episodi del cardenal que el 1964 va restar mut en la seva al·locució en llengua castellana perquè una mà enèrgica va optar per tallar el fil del micròfon forma part de la història, amb algun toc de llegenda, encara present en la memòria col·lectiva. I aquest fet va motivar la prohibició governativa dels aplecs.

L’article, un primer tast d’una recerca en curs, aporta una visió d’aquelles concentracions sota l’aixopluc d’una religió que contestava des de la base el posicionament de la jerarquia eclesiàstica, amb components d’absoluta modernitat i d’implicació en el ressorgiment cultural del país. Només cal donar un cop d’ull al grafisme de programes, als textos que s’hi recullen, les persones que hi col·laboren o recordar el monument a Joan XXIII –obra de Josep Grau-Garriga–, inaugurat l’any de fil tallat. Amb una sardana viscuda com a dansa nacional i popular com a expressió d’identitat i vehicle de cohesió d’un col·lectiu de persones que es reuniren, en context de festa, per reivindicar el català i la cultura, la justícia i la pau. Crònica d’un esclat de llibertat, el treball ens apropa a la memòria de la resistència cultural al franquisme.

Publicat a El Punt, 20/07/2009

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular, memòria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s