Teatre de proximitat

Al programa de la festa major de Misericòrdia de Reus s’anuncia, de nou, la representació del ball de Sant Miquel, una recreació de l’antic ball parlat dels diables que, al segle XIX, es representà alguna vegada al Baix Camp com a peça independent d’un ball de diables que no té personatges ni parlaments.
Amb la consolidació del ball de Sant Miquel, a càrrec dels components del Ball de Diables de Reus, la ciutat compta ja amb una petita mostra del que fou el ric bagatge de representacions de teatre popular que, en el passat, ompliren carrers i places els dies de festa. Són el ball de la Mare de Déu –que no s’ha perdut mai, encara que no es representa cada any–, el recuperat ball de Dames i Vells, i el ball de Sant Miquel.
Una de les característiques dels nostres balls parlats és la seva manca d’escenografia i el fet que fossin representats a peu pla, amb el públic fent rotllana al voltant dels actors. Les representacions del ball de Dames i Vells, durant la passada festa major de Sant Pere, han mostrat la vigència d’aquesta fórmula, encara que també s’han fet representacions sobre un entaulat o, en el cas del ball de la Mare de Déu, a l’interior de les esglésies, per exemple.

D’una o altra forma, però, un dels valors d’aquestes representacions és la proximitat. I un dels condicionaments és que només una part dels assistents a la festa poden veure’ls bé. De la mateixa manera que només una part del públic pot veure bé el ball solemne de l’àliga a la sortida de les autoritats, per exemple.

Possibilitar que més gent pugui veure les actuacions de les danses i balls pot ser útil però també comporta els seus riscos. L’exhibició de balls i danses al mig del Mercadal, el migdia del 29 de juny, permet que siguin contemplades per força persones, però fa perdre força a algunes intervencions. El cas dels parlaments del ball de Gitanes és prou clar. I, certament, no m’imagino una representació del ball de Dames i Vells en aquest context.

Convindria, en un moment en què la paraula es cada cop més present a les nostres festes –en forma de balls parlats i danses amb parlaments–, generar aquestes dinàmiques de proximitat que possibiliten veure i gaudir aquestes manifestacions festives.

ballmdeu54.jpg

Ball de la Mare de Déu, al carrer de Llovera (Campanaret), el 1954. S’hi observa que ha estat anunciada amb una pancarta (cedida per Ezequiel Gort)

ballmdeu92.jpg

Ball de la Mare de Déu, a la plaça del Santuari, el 1992 (Foto Niepce)

ballmdeu00.jpg

Ball de la Mare de Déu, al passeig de Misericòrdia, el 2000

ballstmiquel08.jpg

Ball de Sant Miquel, a la plaça de Prim, el 2008

balldv09.jpg

Ball de Dames i Vells, a la plaça del Teatre, el 2009

bdvells09b.jpg

Ball de Dames i Vells, al carrer del Vidre, el 2009

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Teatre de proximitat

  1. masclet ha dit:

    T’has deixat el ball parlat de Pere-Joan Barceló.
    Ai no que no ballen!
    Ai no que no parlen!

    Per passejar-se disfressats més aviat haurien d’anar a la Rua de Carnaval.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s