L’aparició de la segona festa major

La segona festa major de Reus és ben jove. Té tot just seixanta anys, edat que fa gran una persona, però que no es pot comparar als vuit segles de celebració del patró, sant Pere.

Efectivament, fou l’any 1948 quan l’Ajuntament reusenc –després d’una campanya impulsada per Ràdio Reus– va declarar festa local el 25 de setembre, dia en què la llegenda bastida a finals del segle XVIII situa l’aparició de la Mare de Déu a una noieta de nom també llegendari, Isabel Besora. Cal precisar que, des d’un primer moment, els reusencs van creure en l’aparició celestial que els deslliurà de la pesta, el 1592, però la concreció de la data i el nom de la noieta són molt posteriors en el temps.

Fins a la segona meitat del segle XX, la festa anyal era el 12 de setembre –el Santíssim Nom de Maria–, diada en què la comunitat de preveres, seguida pel consistori, anava en professó al santuari, on s’hi celebrava missa solemne amb sermó. A la tarda hi havia un rosari, que s’acabava amb un besamans. El dia abans –l’11 de setembre– s’oficiaven completes.

El 1949 ja se celebrà, doncs, la festa del 25 de setembre, de contingut bàsicament religiós. Aquell any, amb un caire de certa solemninat, ja que el nou arquebisbe de Tarragona –Benjamín de Arriba y Castro– féu la seva primera visita a la ciutat i celebrà l’ofici al santuari, on va beneir la primera Medalla de la Ciutat, que l’Ajuntament oferí a la Mare de Déu. Es passejà pels carrers i participà en l’acte de donar el nom de Pius XII a la que coneixem com a plaça de les Oques. Des del balcó de l’ajuntament va veure la típica tronada, manifestació festiva que no podia faltar en la rebuda d’un arquebisbe. El maig d’aquell any s’havia encarregat la imatge de la Pastoreta a l’escultor Joan Rebull. Aquesta es va beneir i inaugurar el 25 de setembre de 1950, any en què també es va estrenar, a Ràdio Reus, la versió radiofònica del Ball de la Mare de Déu.

En els anys següents, l’arquebisbe continuà fent acte de presència a la festa i aquesta configurà el seu programa: misses i ofici solemne, visita dels reusencs al santuari i ofrena de flors infantil, a la tarda, a la capella de l’Aparició. A la plaça del santuari hi actuava l’Esbart Dansaire de l’Orfeó Reusenc, s’enlairaven globus de paper i es disparaven focs japonesos. La diada acabava amb el res del rosari, mentre que al nucli antic es feien concerts de la Banda de la Ciutat, dansades de l’Esbart Montserrat o cercavila del ball de bastons. El 1953, el diumenge abans de Misericòrdia, es va fer al santuari un aplec sardanista, organitzat pel centre parroquial de Sant Joan. També es començaren a fer audicions i ballades de sardanes el 25 de setembre.

El 1954 hi hagué solmenitat amb motiu del cinquantenari de la coronació de la imatge. Pels carrers va sortir el Ball de la Mare de Déu i el Ball de Diables va encapçalar la professó de retorn al santuari. La festa del 25 de setembre, però, passà prou despercebuda i, trobant-se el santuari en obres, els actes religiosos es van fer a la prioral de Sant Pere.

Programes d’algunes de les primeres edicions de la festa (festesreus.cat)

A mitjan dècada dels cinquanta, la diada es començà a considerar com a segona festa major. El 1956 es van preveure un seguit d’actes populars –cercaviles, concerts, sardanes, activitats esportives– que es van veure deslluïts per la pluja. El programa, en els anys posteriors, inclou les cercaviles de les bandes de cornetes i timbals, els oficis religiosos, les actuacions de l’Esbart de l’Orfeó i dels bastoners del Bravium, l’ofrena floral dels nens, amb el rosari com a cloenda.

El 1959 es va celebrar per primer cop el Rosari de Torxes, un dels actes que més ha acabat identificant la festa en el seu vessant devocional. També s’estrenà el «Ball de la Pastoreta», a la plaça del santuari, a càrrec de l’esbart Amics del Folklore del Bravium. A la tarda hi actuà l’Esbart de l’Orfeó. Hi hagué concerts de la banda de música, cercaviles de cornetes i timbals, sardanes… I la nit del 25, després de l’ofrena floral i el rosari, es disparà un castell de focs. La festa consolidava així el nucli, diem-ne tradicional, amb el que arribaria a la dècada de 1980. La celebració restava, però, com una diada menor, molt lluny de la significació identitària del 29 de juny. Com comentava el corresponsal de La Vanguardia, aquell mateix any,«así como en la Fiesta Mayor grande, en honor a San Pedro, patrono de Reus, todo es algarabía, en ésta todo es oración y recogimiento». I, durant força temps, molta gent de Reus aprofità el 25 de setembre per anar a comprar a Barcelona… o a Andorra.

Podeu trobar més informació sobre els actes de la festa a festesreus.cat

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a L’aparició de la segona festa major

  1. teiera ha dit:

    Aquest article ha estat reproduït per Reus Digital a:
    http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=9463

  2. Retroenllaç: La baixada del Ball de Diables a Misericòrdia | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s