La batalla de la memòria

L’edició d’enguany del festival Memorimage ens ha deixat, de bon començament, un excel·lent treball de Mario Pons Múria sobre la Guerra Civil a les Terres de l’Ebre, «La Batalla de la memòria». La pel·lícula té com a referència principal la Batalla de l’Ebre, però segueix el rastre dels fets succeïts entre l’esclat revolucionari que segueix al sollevament militar del juliol de 1936 i la repressió que segueix a la victòria de l’exèrcit de Franco en diferents poblacions de la Ribera d’Ebre o de la Terra Alta, tots seguint els records d’uns, els més grans, i les experiències personals d’altres, els més joves, en la seva recerca de coneixement del passat.

batmemo.jpg

«La Batalla de la Memòria» es presenta com una història dels avis, soldats de la Guerra Civil espanyola, i la de les àvies mares que foren refugiades, però també com una història de totes les generacions que han nascut més tard i que, fins fa ben poc, no han pogut parlar amb llibertat ni d’aquest conflicte ni de les seves repercussions. Més que voler descriure uns fets, la pel·lícula s’endinsa en les vivències i les opinions d’un ampli ventall de persones, que traspuen posicionaments ideològics molt diferents, per mostrar com la Guerra Civil, a les Terres de l’Ebre, ha deixat ferides molt profundes que han condicionat la vida de les persones i el desenvolupament d’aquelles comarques.

La recerca del passat familiar i les tensions que sorgeixen en parlar de la pròpia història són, en el marc d’una recreació constant dels paisatges de la batalla, amb el riu Ebre com a espai central, des d’un present mostrat des de la feina, la competició esportiva o l’àpat, són els fils conductors del treball. Cal continuar parlant de Guerra Civil no tant per repetir la crònica s’uns fets com per saber de les persones.

És doncs una pel·lícula sobre el present que recupera imatges d’arxiu, algunes tan poc conegudes i impactants com la gent de Corbera refugiada en coves després del bombardeig de la població. Una mirada àgil i fortament implicada amb el territori que vol reivindicar el futur, però que et deixa amb un cert regust inquietant. Si més no, escoltant els arguments que sorgeixen en les converses informals al voltant de la taula o treballant al camp.  El contrast entre els que volen conèixer i els que consideren que no se n’ha de parlar o que tot allò que contradiu la versió oficial és propaganda dels altres, és ben viu als setanta anys de la fi del conflicte. Però hi ha coses que es diuen –o que s’entenen– sense arribar a explicitar-les. I la pel·lícula esdevé un exercici encertat per reflexionar sobre el debat que, encara avui, motiva la memòria històrica.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en memòria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La batalla de la memòria

  1. joan ha dit:

    Doncs la batalla de la memòria ha guanyat el premi del públic i el del Memorial democràtic. Està bé el dels espectadors perquè pel de la Generalitat no tenien gaires coses per triar.

Respon a joan Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s