Totes som país

Totes les persones, de totes les viles, poblacions i ciutats som país. De tant en tant, els polítics grisos, amb càrrec o que el voldrien tenir, els uixers del poder econòmic i altres personatges famolencs de protagonisme mediàtic, enceten debats banals i pol·lèmiques estèrils al voltant de qüestions que afecten menys la quotidianitat de persones, però que toquen el voraviu de les emocions, amb voluntat de remoure –si més no, aparentment– un col·lectiu social que tendeix a la somnolència i al desencant.

En aquestes últimes setmanes s’ha encetat l’enèsima polèmica –la darrera de les que encara han d’arribar– sobre el nom del camp d’aviació –segons l’anomena la veu popular– de Reus. O sobre el nom d’una vegueria que sembla massa rústic per alguns. Una munió d’entitats de la ciutat  ha impulsat un manifest en què es reivindica la necessitat de generar complicitats i de no alimentar un debat estèril que només serveix per provocar tensions,  donant un pas endavant que serveixi per centrar el debat en el progrés del territori, amb respecte i generositat a l’hora de generar iniciatives que serveixin per treballar en positiu.

Hi puc estar d’acord –encara que segurament discrepo del concepte de progrés que tenen alguns dels impulsors de la crida–, però tinc la temença que tot siguin paraules boniques i que l’únic que compti és el dibuixet de l’avió i el campanar que encapçala la convocatòria.

De ben segur que els noms són importants perquè fan evidents voluntats i concepcions del territori. Però em sembla obvi que en el debat sobre la planificació del territori s’han d’escoltar moltes altres veus. Treballo a Reus. Col·laboro en una entitat que té la seva seu principal a Reus, que es reclama del Baix Camp i del Priorat, i que, en els darrers trenta anys, ha aplegat moltes hores de treball voluntari per conèixer, divulgar i defensar el patrimoni cultural d’aquestes comarques. Demà dilluns, si la climatologia no ho desaconsella, aniré a l’assemblea  de Prioritat, una associació que treballa perquè es reconegui el Priorat com a paisatge cultural, patrimoni mundial, per part de la UNESCO.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en les idees. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Totes som país

  1. Montserrat ha dit:

    L’editorial d’El Punt d’avui aprofundeix en aquest sentit. Des del meu punt de vista, amb una visió àmplia i encertada.

    http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/7-editorials/118967-no-es-pot-ser-capital-dun-territori-ignorant-el-territori.html

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s