Camp Aventura

He seguit amb interès el pregon debat sobre el territori que s’ha encetat, aquestes últimes setmanes, a l’entorn de noms i capitalitats. M’ha agradat força sentir parlar de qualitat de vida i de model de desenvolupament, de millora d’unes carreteres que no suporten els estirabots puntuals del nostre benaurat clima mediterrani, de transport públic eficient, suficient i puntual. D’infraestructures que comuniquen i no fragmenten el territori.

He aplaudit la voluntat d’apropar el coneixement i la informació, de facilitar les gestions administratives a la ciutadania, amb unes xarxes digitals més ràpides i més assequibles a totes les butxaques. O, senzillament, de veure la televisió a partir de mitjan gener. D’instruments per potenciar els productes agrícoles de qualitat que generem, de donar a conèixer el patrimoni natural de les nostres muntanyes i el cultural dels nostres pobles. De canviar qualitat per quantitat, en termes de turisme, i impulsar un desenvolupament industrial menys agressiu i més sostenible. D’equilibrar els avantatges de la ruralitat, en la proximitat i la relació amb el veïnat, amb els serveis que concentren les ciutats. De trobar eines de participació ciutadana i foment de la vida associativa. D’aprendre dels errors del passat, gràcies a una història científicament bastida, i gaudir del present, en l’emoció –per exemple– d’unes festes que pouen d’una tradició comuna i que comparteixen model.

Que parlaven de tot això i de moltes altres coses que ara em deixo –per no ser tòpic amb la crisi i les seves conseqüències–, he llegit articles i cartes, he escoltat declaracions i manifestos sobre aquest tros de país que es podria dir Camp Aventura. I, sobretot, he quedat ben fart de constatar que tenim uns polítics que saben diferenciar entre la realitat i els parcs temàtics. Bon 2010.

Publicat a El Punt, 04/01/2010

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en les idees. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s